Jaume Aulet i Amela (Terrassa, 1959) és assagista i professor universitari. Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1989, en l'especialitat de Filologia Catalana, interessant-se des d'aleshores per la Literatura Catalana Contemporània. Ha treballat en programes d’investigació sobre novel·la i poesia catalana així com en projectes i llibres col·lectius.

La seva assagística aplega diversos llibres dedicats al modernisme i a l'obra de Josep Carner, com ara L'obra de Josep Carner (1991) o Josep Carner i els orígens del Noucentisme (1992). Ha guanyat premis i ajuts que li han servit per aprofundir en les seves tasques de recerca. Entre altres, el Jordi Rubió i Balaguer (1989), d'història de la literatura catalana, i el Manuel Milà i Fontanals (1991), a la millor tesi doctoral. No obstant això, la seva obra es troba també dispersa en articles de premsa, pròlegs i capítols de llibres sobre la història de la literatura catalana. Destaquen els publicats a la revista Serra d'Or o els dedicats a l'obra dels clàssics, així com a autors contemporanis. Entre els seus interessos podem esmentar l'obra de Jaume Cabré, Pere Calders o Anna Murià.

Amb l'assaig "Miquel Desclot i la poesia per a infants" (2004), on analitza la presència de la poesia infantil com a gènere a Catalunya ha guanyat el IV Premi Aurora Díaz-Plaja, d'estudis sobre literatura infantil i juvenil, atorgat per la Fundació Caixa Penedès i l'AELC. Aulet ha estat també comissari d'exposicions culturals i director del curs de postgrau sobre Història i Crítica del Teatre. Coordina des del 1987 la col·lecció Papers Bartra de l'Ajuntament de Terrassa.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Fotografies: © Clara Ruiz i Arxiu personal de l'autor.