Bernat Artola (Castelló, 1904 - Madrid, 1958), poeta i crític d'art.

Acabats els estudis de Batxillerat a la intel·lectualment turgent Castelló dels anys vint, Artola s'interessa pel dibuix, la pintura i l'arquitectura. Alhora, però, el seu afecte per la literatura fa que es presenti, amb èxit, a diversos concursos literaris i guanyi premis amb els seus poemes. Primer a Barcelona, després a Salamanca, Artola es llicencia en Lletres, finalment.

Havent guanyat el 1925 i el 1926 els Jocs Florals organitzats per la prestigiosa associació "Lo Rat Penat" de València, Artola publica Elegies l'any 1928, aplec elogiat per Miguel de Unamuno. La seva trajectòria poètica es bifurca en dues tendències: una de to popular i pairal, com és el cas de Festivoles (1941), A l'ombra del campanar (1945) o Poble: (cançoner satíric) (1947); i una altra de més intimista, metafísica, elegíaca com Llàntia viva: planys i cançons (1947) o Olivera i llorer (1950).

Molt unit a la seva terra, Artola participa activament en diverses associacions i esdeveniments socials i culturals tant abans com després de la guerra. Atret per la vida cultural madrilenya, però, i sense èxit laboral, s'hi trasllada l'any 1952. Casat i amb un fill, mor l'any 1958, deixant obra inacabada.



Pàgina realitzada per: Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu familiar de Bernat Artola Castellets.