El segon poemari que publica Bernat Artola és aquest aplec d'elegies, de to metafísic, influenciades per la poesia de la Generació del 27 espanyola. No en va, fou Miguel de Unamuno qui elogià aquests versos primerencs del poeta castellonenc.

Lluís Nicolau d'Olwer li dedicava al volum aquestes paraules: "Artola, closos els ulls a l'enlluernament de les terres valencianes, s'ha enfonsat, com un minaire, en les foscors de l'ànima. El seu guardó ha estat de retrobar-hi, al fons del fons, la brasa roent d'Ausias March."