Carme Arnau i Faidella neix a Barcelona el 16 de juliol del 1944. És assagista i professora. Fa estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, en la qual es llicencia. Més tard es doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1968 i 1970 va ser lectora de Llengua i Literatura Espanyola a la Facultat de Lletres de la Universitat de Torí (Itàlia). Com a professora ha fet classes a diverses universitats de Catalunya, així com a l'antiga Aula de Lletres de Barcelona i a l'Aula de la Gent Gran de la Universitat Central d'aquesta ciutat.

Com assagista publica la seva tesi de llicenciatura el 1971, El mundo mítico de Gabriel García Márquez, que serà de fet el primer d'una llarga trajectòria. Carme Arnau s'interessa des d'un començament tant per la literatura sud-americana com per la catalana, però serà aquesta última la que a poc a poc anirà centrant els seus esforços. El 1979 publica una Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda, una autora que seguirà de molt a prop durant els anys següents. Així, mentre estudia i publica articles i llibres sobre la narrativa catalana del segle XX, Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), participa en la redacció de la Història de la Literatura Catalana dirigida per Joaquim Molas, on escriurà sobre "Crisi i represa de la novel·la" (volum 10) i sobre "Mercè Rodoreda" (volum 11).

El 1989 guanya el premi Josep Vallverdú d'assaig amb el llibre Miralls màgics de ficció, una aproximació a les últimes obres de Mercè Rodoreda que assoleix un notable èxit de públic i crítica. Durant la dècada de 1990 completa la seva visió de la novel·lista catalana amb la biografia de l'autora barcelonina. L'any 2000 publica Memòria i ficció en l'obra de Mercè Rodoreda, i el 2012 apareix l'estudi Mercè Rodoreda: l'obra de postguera. Exili i escriptura. L'any 2008 participa al Congrés Internacional Mercè Rodoreda, amb la ponència "'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda. La fosca i la llum: una poètica de la mirada". Partint de cartes familiars inèdites, el 2015 s'endinsa en la infantesa de l'autora, amb el treball El paradís perdut de Mercè Rodoreda, que aporta claus fonamentals per entendre la seva obra.A més, Carme Arnau ha tingut cura de l'edició de diverses obres de Mercè Rodoreda, entre les quals destaquen les edicions crítiques d'Isabel i Maria (1992), de La mort i la primavera (1984), de La plaça del Diamant (2003), o els dos volums de Narrativa completa (2008) de l'autora.

Però la seva perspectiva crítica i assagística no només s'ha ocupat de l'obra de Rodoreda. El seu assaig Compromís i escriptura: Incerta glòria de Joan Sales, guanya el Premi Joan Maragall el 2002. També cal destacar les seves col·laboracions a diverses col·leccions editorials, molt especialment a la col·lecció «Les millors obres de la literatura catalana», d'Edicions 62 i "La Caixa", per a la qual n'elabora els pròlegs, o el Diccionari de la Literatura Catalana de la mateixa editorial.

Paral·lelament col·labora amb articles de crítica i de divulgació a la premsa i a revistes especialitzades, com ara Avui, Serra d'Or, El Temps, Revista de Catalunya, Catalan Review, Els Marges, El País, La Vanguardia, Cuadernos Hispanoamericanos, Revue des Langues Romanes i Visat, entre altres.