EL POEMA

Aire no tinc, sinó el que tu em deixaves
a cada pàgina
morint entre lilàs.
El teu respir, el teu silenci, queda
esgrafiat
en uns versos, escrit
i vagant en uns fulls,
creixent en un llibre o en un arbre
vestit de fa poc...
Germinaràs, potser,
dintre els que el cor maduren
i estimen les paraules pel seu do,
senzillament oberts,
humils a cada so

que transfigura.

Allà on no hi ets, allà el poema es nega
i es perd sense cap nom.
Em cal trobar el teu gust, la teva aroma,
els teus sentits poblant-me intensament.
A poc a poc deixem el cos i, amb l'alba,
venim al teu costat,
cap al secret conjur, amb mort i vida,
pel verb encara humit,

tot just creat,

pel foc
on la paraula és consumida.

(Del llibre Intento el poema. Barcelona: Óssa Menor, 1960, p. 13-14)

* * *

ÀLBUM

Tens a les mans rostres estranys,
fotografies,
desconeguts entre el bregar
vital, present.
I del paradís que hauràs petjat
una vegada,
mou els seus fulls.
L'àlbum grogueja
amb el temps jove de les vacances.
Un sol moment
ens lliga a tot el parament
d'aquest món fràgil i somniós.

Rostres estranys tens a les mans,
amics i amors nats en silenci.
Molts s'han perdut
però somriuen
en vaguetats de llunyania.
I ets tu qui vius aquests instants esmicolant
allò que plora i allò que riu.

Però no mor aquell ardent
adolescent
que els congriava.

Besem els ulls,
besem els fulls,
com si tornessin a ser vivents,
núvols antics,
rostres amics,
les cartolines.

(Del llibre Intento el poema. Barcelona: Óssa Menor, 1960, p. 23-24)