Manel Alonso i Català (Puçol, 1962).

Un bon dia es va fer periodista, i després editor, perquè cap professió no era capaç d'omplir-lo. Ha participat en la fundació de la revista l'Aljamia, XIII Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Difusió, així com de Brosquil Edicions després d'haver passat per la direcció de diverses editorials (Germania Serveis Gràfics i 7 i Mig Editorial de poesia).

És autor de llibres infantils: Bernat i els seus amics (1996), editat en castellà per Brosquil (2002), Els cinc enigmes del rei (2000), Caram, quina aventura! (2001), X Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza i X Premi Samaruc atorgat per l'Associació de Bibliotecaris Valencians, L'arracada de l'oncle de Joan (2003), editat en castellà per Brosquil (2003), La Calderona és nostra (2003) editat en castellà per Brosquil edicions (2009), Atrapar el viento (2005), Conte contat torna a començar (2006), La gata Perla (2006) i Conta'm un conte (2008) XVIII Premi Samaruc atorgat per l'Associació de Bibilotecaris Valencians.

També ha escrit contes: El carrer dels Bonsais (2000) i Els somriures de la pena (2011) i novel·les: La maledicció del silenci (1992), Escola d'estiu (1994), traduïda al castellà com a Escuela de verano (1996), i En el mar de les Antilles (1998), a més dels dietaris Estiu 1987 (2005), El temps no vol quedar penjat (2008) i A mala hora gos no lladra (2010).

La seua expressió poètica es recull de moment en quatre poemaris: Amb els plànols del record (1994), Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002), Correspondència de guerra (2009) i Si em parles del desig (2010) i en l'antologia Les hores rehabilitades (2002).

Amb el llibre Les petjades de l'home invisible (2017) rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Anna Solé per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.
Fotografies: ©Vicent Salvador i Llopis.