Lluís Albalate i Guillamón (Vilanova i la Geltrú, 1916 – València, 2008). Escriptor, poeta i enòleg català.

Després de passar la infantesa a Vilanova i la Geltrú, que sempre evocarà en la seva obra, sent la crida de la vida religiosa. Estudia al Seminari de Barcelona i Filosofia a la Universitat de Barcelona. Posteriorment es trasllada a València i abandona la via religiosa. Allà es dedicarà al món del vi, amb la fundació d’una empresa dedicada a la maquinària per al sector vinícola i la direcció de la publicació La Semana Vitivinícola.

La seva obra arrenca públicament el 1959 i combina la poesia i la prosa, sobretot de memòries, així com el català i el castellà, tot i que té una difusió limitada pel caràcter privat de les publicacions. Destaquen el poemari Arran de mar (1992) i Cap de creu (1988, ampliat el 1993), llibre de proses que evoca la Vilanova de la seva infantesa, així com estudis com Manuel de Cabanyes. Apuntes (1987-1988).

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Pàgina elaborada per Oriol Valls per a l'AELC.
Documentació: arxiu de l'autor, Teresa Costa-Gramunt i Oriol Pi de Cabanyes.
Fotografia de portada: José Luis Andreu-Albalate.