Obra guanyadora del I Premi de Poesia «Torre de Piles», convocat per Edicions del Sud,és un poemari existencialista, ja que se centra en l’existència humana i la seua problemàtica. La nostra vida no és un llit de roses; la placidesa no és, precisament, un element que la caracteritze. Així mateix, s’ha d’assenyalar que l’acció d’esperar, tot i no ser suficient, resulta absolutament necessària, perquè viure és, en paraules del poeta, «un comboi emblemàtic de llargues esperances». Com el fet més natural del món, vivim sotmesos a l’estrés, l’angoixa, la buidor, l’efecte implacable del pas del temps i, sobretot, la decepció, és a dir, el sentiment negatiu que ens genera la contradicció entre allò a què aspirem i allò altre que en veritat tenim. Per això, el quart poema sentencia que «el món no serà perfecte, / ni de bon tros, / tal com l’havíem imaginat».