MIRALL

Sovint envejo la teva mirada, indiferent,
llunyana i perduda.
Sé que vols parlar-me amb fredes paraules intermitents;
em tens davant, tant sols ens allunya
l'espessa capa de boira, nascuda del teu cos calent,
batejat amb l'aigua de la nit.
Ets un somni de pols a la recerca d'una ment
per esdevindre realitat.
Ets tu? O sóc jo?, em confons en un mar de preguntes
per no dir-me res.
Vindràs pàl·lid i eixut i desapareixeràs quan digui prou.

(De Cruïlla de poemes, 1987)
 

* * *
 

XXVIII

Els dies succeeixen passius, mirant de lluny el mar,
com si esperés que algun dia el mar et tornés a mi.
M'has omplert les mans de tot, i tinc el gust
de la buidor que deixa la nit quan no et trobo enlloc.
Evoco del meu subconscient el tros de vida que potser
no vam aprofitar prou, i invento des d'aquesta
terrassa els dies de festa en plena tarda estival.
El pensament penetra amb l'existència de la nit
on amb el so d'una música amagada cerquem la realitat
per despullar les paraules i veure'ns
bellament en l'altíssim joc de l'amor.
L'absolut mar davant meu persisteix com un reclam.
Els meus dits palpen els teus llavis
i, a poc a poc, l'instant es fon.

(De Memòria urgent, 2010)
 

* * *
 

Des de Pilats
Diumenge, 11 d ejuny de 1939

La cambra quadrada de sostre alt
amaga al capdamunt una petita finestra,
esperança de qualsevol notícia.

No tenim llits ni condicions,
cada dia és un condol.
Arreplegats a terra com els cucs,
ens empassem les olors
del forat de la cambra
i de la brutícia antiga de les parets.

No tinc res de res,
tan sols la paraula i el pensament,
i això –creieu-me– fa molta nosa.

(De Les cartes marcades, 2011)
 

* * *
 

                          P

Eximeix-me del compromís de morir per tu.
La meva cendra no et servirà de res, ni l'edat
maleïda tindrà cura del teu anhel quan em
demanis amors prohibits, ferides obertes
en la pell, cap al tard per on es perd el sol inquiet.
Secrets de nit, roentors de matinada.

Darrere les Esplanes tragino el teu nom,
amb lletres majúscules, deixades sense recança.
De tu omplo cistells de raïms, portadores
de verema, raons i més raons a la vora de la bauma.
M'aixecaré de mi mateix amb mala gana
i et tornaré el nom, de lletra en lletra, d'una en una.
Paraula!

(De La roca roja, 2011)


 

* * *
 

35

Costa descaminar el recorregut i no entenc per què cal fer-ho. Hem podat tots els interrogants a mesura que avançàvem i, d'aquells arbres de desmai, n'hem omplert la tarda. Me n'oblidava: de la mà amb llibertat que ens acompanya hem triat un lloc més enllà per estimar-nos.


66

Si tens dubtes fes que es dissolguin amb aiguarràs. Si no se'n van són certeses.


233

La llum, el vidre, l'aigua, la finestra… mots que he emprat per escriure i amb els quals pots situar-me on sóc, en el lloc precís de la meva edat que ara per a mi ja no és tan roja.

(De Sobre el paper, 2015)
 

* * *
 

Itinerari

Sovint deixo les meves empremtes
a la virginal paret i furgo amb els dits
la casta transparència; és la manera
de posar un detall d'esperança al cau
per capgirar la irregular forma estrambòtica
que tinc de fer les coses. Quines?
Una ditada, una mà oberta, dues?, millor,
i gratar amb la punta de l'ungla
el guix per deixar-ne senyal en el contorn
d'una clau imaginària que necessito
per obrir-me, iniciar un recorregut
ajuntant tots els porus estovats i fer ruta
fins arribar a l'escaire i no saber a on anar.

(De Zona Wi-Fi)