Guillem Viladot i Puig (Agramunt, 1922 - Barcelona, 1999). Narrador i poeta. Estudia farmàcia i exerceix la carrera a la seva vila nadiua. Conrea un ampli ventall de manifestacions artístiques, tant literàries com plàstiques. El qüestionament de les convencions literàries el porta sovint a les fronteres entre gèneres. Com a creador mostra una actitud dissident i marginal enfront de les diverses formes de poder. En són una mostra les novel·les La cendra (1970), Ricard (1976), L'amo (1980), Memorial de Na Nona (1983), Carles (1994) i Autobiografia de Déu (1998), entre d'altres.

Però també s’ha de parlar de la seva obra poètica, amb una vessant experimentalista que el porta al poema-objecte i també a la prosa poètica, sempre des d'una lectura exhaustiva de l'avantguarda. La seva és una obra que traspua modernitat durant els anys difícils de la postguerra, i que va publicant en petites edicions d’autor fins als anys 80, quan surt a Edicions del Mall el seu celebrat Amor físic (1983). Des d’aleshores, diverses editorials –Mall, Columna, Pagès– han dut a terme la tasca de treure a la llum les seves poesies completes, que han estat reunides en cinc volums, el darrer d’ells publicat de manera pòstuma: Poesia Completa V (2004).

L'any 2000, els espais «Lo Pardal», que havia creat a Agramunt, i que contenen bona part dels seus poemes-objecte, es constitueixen en museu.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Documentació: Rosa Massanés.
Actualització: Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Fundació Guillem Viladot i Arxiu de l’AELC.
Caricatura: Maragda Cuscuela.