Autors i Autores

Miquel Àngel Vidal Pons

L'autor durant la lectura de la seva tesi doctoral.
Premi Ciutat de Palma de Novel·la, any 2016.

Biografia

Miquel Àngel Vidal Pons neix a Binissalem (Mallorca) el 25 de març de 1962. Als sis anys s'instal·la a Palma i estudia EGB, BUP i COU al col·legi Pius XII. El 1980 inicia els estudis de filologia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears. Es llicencia en filologia hispànica per juny de 1986. Al setembre és contractat com a professor a un col·legi privat. Hi fa feina durant vuit cursos. El 14 de novembre de 1987 es casa amb Maria Paula Riutort. El seu primer fill, Miquel Joan, neix l'1 de gener de 1990, i el segon, Xavier, el 30 d'abril de 1992. El 1994 ocupa una interinitat a l'institut Antoni Maura, on imparteix classes durant dos cursos. El 1996 aprova les oposicions de professor de secundària i fa el curs de pràctiques a l'institut Joan Maria Thomàs. Els dos cursos següents és destinat a l'IES Son Servera i comença a col·laborar amb el diari Ultima Hora. El 1999 és destinat a l'IES S'Arenal, on treballa durant sis cursos.

L'any 2001 es publica a Quaderns Crema la seva primera novel·la, El batec de la fosca. Aquell any també treballa de professor associat a la Universitat de les Illes Balears. Després s'editen les novel·les L'escriptora de bestsellers (2003) i Encara que sents com creix la nit (2005), els llibres de contes Distàncies curtes (2003), Cal·ligrafies agòniques (2004) i La mesura de les coses (2005), i l'obra de teatre El conyac de Voltaire (2004). Per aquesta època comença a treballar en la tesi doctoral sobre l'escriptor Llorenç Moyà. Entre 2005 i 2008 torna a l'institut Antoni Maura amb plaça definitiva. Publica les Memòries literàries de Llorenç Moyà (2004) i altres tres edicions d'obres d'aquest escriptor coincidint amb els actes del 25è aniversari del seu òbit (2006). Fruit dels seus articles publicats a Ultima Hora són els reculls El fill del segle (2006) i Res no és el que sembla (2008). El 2008 publica la novel·la El jardí de les Hespèrides, que Pierre Vandelac tradueix a l'anglès i es publica al Canadà amb el títol The Garden of the Golden Apples (2010). Per setembre és destinat al Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears, en el qual fa feina fins al 2022. Mentre redacta la tesi doctoral, publica l'aplec de contes Jardí de gel (2010) i les obres de teatre Sang aliena (2010) i La nit de glòria d'AM (2011), premi Alzira de Teatre.

L'any 2012, amb cinquanta anys, obté el títol de doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Llorenç Moyà: Vida i literatura (poesia i prosa). Posteriorment, publica la biografia de Llorenç Moyà, titulada La tebior dels dies (2013) i diverses edicions i estudis sobre aquest autor. Així com les obres de teatre El bosc de Birnam (2015) i Equacions de dues incògnites (2016), i la novel·la La mort de Marat (2016). També el 2016 s'edita La ciutat de les ànimes, que havia estat guardonada amb el Premi Ciutat de Palma, Llorenç Villalonga de Novel·la, 2015, i que es tradueix i es publica en castellà el 2017. Llavors, l'any 2019 publica la peça dramàtica Tebes i l'aplec de contes El mètode de composició, i el 2021 el llibre-entrevista Antoni Vidal Ferrando. La mà de l'escriptor i la novel·la en castellà Todos los mares, todas las tierras.

El setembre de 2022, amb seixanta anys i després de trenta-sis cursos sencers com a professor de secundària, es jubila. En la dècada que va de 2013 a 2022 les seves obres dramàtiques La nit de glòria d'AM i El bosc de Birnam es representen a diversos teatres de Catalunya, València i Balears: de la primera, se'n fan tres muntatges amb un total de nou representacions, i de la segona quatre muntatges amb un total de catorze representacions. També fa la traducció al català de Clitemnestra, adaptació d'Agustí Villaronga de l'obra de Colm Tóibín, House of Names, que dirigeix pel Teatre Principal de Palma el setembre de 2020.

Un cop jubilat, apareixen els reculls de contes Una lliura de carn (2023) i L'impacte dels meteorits (2024), així com el volum biogràfic Antoni Vidal Ferrando per Miquel Àngel Vidal, publicat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2024).