Helena Vidal i Fernàndez neix a Moscou l'1 d'abril del 1946. Els seus pares, August Vidal i Lina Fernàndez, mestres republicans activistes d'esquerres, s'exilien a Rússia una vegada acabada la Guerra Civil espanyola. A la capital soviètica comparteixen pis amb altres famílies i exerceixen de professors d'espanyol. El seu pare es llicencia en Filologia Romànica a la Universitat de Moscou on esdevé professor.

En plena època estalinista, Helena Vidal assisteix a l'escola primària on domina l'adoctrinament comunista. Pel trasllat laboral patern van a viure al poble de Vnúkovo, a quaranta quilòmetres de la capital, on neix la seva germana Anna Maria i on té les primeres amigues de l'escola.

L'acord bilateral hispano-soviètic del 1956 sobre repatriacions i l'enyorament impulsa la seva família al retorn a Catalunya. El maig del 1957 arriben, amb el vaixell Krim (Crimea), al port de Castelló i posteriorment passen per diversos controls i interrogatoris policials. S'instal·len inicialment al poble del seu pare, Llagostera, i al cap d'un any es traslladen a Barcelona, en una època en què l'ambient també estava impregnat d'adoctrinament ideològic, ara oposat al soviètic.

Continua els seus estudis al Liceu Francès de Barcelona mentre que els pares es dediquen a la traducció d'obres del rus al castellà. Les temporades estiuenques a Llagostera i les colònies a Seva li són molt beneficioses per a l'aprenentatge i l'ús del català.

Aprofundeix el seu coneixement del rus i fa diverses estades a França i Rússia. Decideix estudiar Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona on el 1976 es doctora amb la tesi La imagen de España en Rusia en los años 40-60 del siglo XIX. Els esdeveniments polítics viscuts la porten a un cert relativisme i escepticisme. Es casa i té una nena, Laura.

El 1978 s'inicia en l'ensenyament del rus a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i aconsegueix una plaça de professora. Participa, activament i amb grans esforços, en la creació del Departament de Filologia Eslava de la mateixa universitat. Fins al 2009 ensenya llengua i cultura russes.

Compagina aquesta feina amb la de traductora d'obres destacades de la literatura russa. Tradueix al català, en col·laboració amb Miquel Desclot, una extensa antologia de poetes russos i una part de l'obra d'autors com Gorki, Puixkin i Mandelstam. D'aquest autor darrer, per la traducció d'Armènia en prosa i en vers, rep el Premi Crítica Serra d'Or de l'any 2012. Treballa en l'àmbit de la didàctica de les llengües en general i del rus en particular. Per a l'Institut d'Estudis Catalans ha elaborat les bases per a una transcripció del rus al català. També col·labora en les revistes sobre traducció i té publicats diversos estudis introductoris sobre autors russos.