Material de fulletó, la seva segona novel·la, apareix a quatre anys de distància de 39º a l'ombra, si bé va esser escrita en 1968. El lector hi podrà copsar un afinament de la prosa admirable, personalíssima, d'accentuat realisme i alhora plena de subtil poesia, que hom va remarcar com a valor bàsic d'aquella altra novel·la. Però també hi trobarà una penetració més fonda i més emocionada dins la humanitat dels personatges que viuen en el seu món novel·lesc, tan limitat i, a la vegada, tan intens. Completen el volum tres sorprenents narracions –Diumenge, De punt a punt i Escac a la reina–, que, essent vàlides per elles mateixes, revelen sobretot un exercici literari on es planteja un nou estil de l'escriptora, ple de possibilitats futures.

(Sinopsi)