Gelat de maduixa.
Centrada en un espai cronològic breu —la celebració d'un ofici de difunts— en el qual van apareixent diferents plans temporals que s'entrecreuen i es superposen al compàs d'una mena de monòleg interior dels personatges, subtilment barrejat amb la veu de la narradora, mentrestant s'entremescla realitat i fantasia.
D'aquest cor de monòlegs van brollant la trama de la narració i el perfil —vertader i imaginari alhora— dels seus herois: allò que són, allò que creuen ser. L'estructura de Gelat de Maduixa és, doncs, complexa i, un xic agosarada, concretant-se en la prosa a la qual manca de pauses dona un ritme vertiginós: el ritme adient a un tragèdia.
Llegida, però, amb una mica de benevolència, Gelat de Maduixa podria ésser —per què no?— una història d'amor, malgrat, l'amor precisament, es torna fal·laç absència.