El desenvolupament de la indústria turística ha produït un fort impacte damunt les estructures tradicionals de la societat mallorquina. La visió russinyolesca de «L'illa de la calma» avui ja no és vigent, ja que un món patriarcal i lent ha hagut de donar pas a formes de vida dinàmiques, dins el qual el guany fabulós té la contrapartida del risc, de la lluita tèrbola, de l'enlluernador miratge que amaga les misèries més ombrívoles. Heus ací el món que contempla la protagonista de «39 graus a l'ombra»: una noia de la Mallorca rural enfrontada amb dos ambients —La Vila i la Cala— que ella descriu a través de la seva ingenuïtat, però plena d'aquella freda i estranya lucidesa, típica dels pagesos de l'Illa. «39 graus a l'ombra» és una novel·la de corprenedora autenticitat. El tripijoc de la colònia turística no hi és enfocat des de l'angle brillant —la barra del bar o el menjador de l'hotel de luxe— sinó des de l'angle fosc: l'administració, la consergeria, les cambres del personal subaltern... Una dura i a vegades ben dramàtica realitat que Antònia Vicens revela amb la necessària cruesa i per mitjà d'una prosa d'extraordinària vivacitat, esmaltada de poesia i enriquida per l'expressiva bellesa del català de Mallorca.