Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 1942), poeta.

Als 25 anys contreu la tuberculosi i ha de passar la resta de la vida en un sanatori. Escriu durant el període de la Guerra Civil i la immediata postguerra, i hi ha subjacent en els seus poemes una simbiosi entre el sofriment físic del dia a dia i el patiment col·lectiu de la pàtria vençuda. Resta inèdit fins l'any 1947, en què el seu amic Joan Sales publica, a Mèxic, el recull Poesies, que influeix notablement en els escriptors dels primers trenta anys de la postguerra.

És considerat un dels poetes catalans més importants del segle XX.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Emili Gil.
Fotografies: Biblioteca Virtual Màrius Torres. Lleida: Universitat de Lleida, Servei de Biblioteca i Documentació, cop. 2004.