Sebastià Serrano i Farrera neix a Bellvís, al Pla d'Urgell, el 8 de juliol del 1944.

Passa la infantesa al seu poble natal. De petit pateix i supera una tuberculosi òssia i, ja aleshores, s'apassiona per les matemàtiques, per l'observació de l'entorn i per la comunicació amb l'altra gent i amb el medi. Als setze anys viu un any a Lleida per estudiar el curs preuniversitari i més endavant passa a viure a Barcelona per realitzar els estudis universitaris. Estudia matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona i es doctora amb una tesi de lingüística matemàtica. És catedràtic de lingüística general i teoria de la comunicació al mateix centre. L'any 1969, amb només vint-i-quatre anys, imparteix les primeres classes de tot l'Estat de semàntica general i de lingüística matemàtica. La seva activitat com a docent el duu a participar en diversos congressos nacionals i internacionals amb ponències i comunicacions i ha estat professor convidat a les universitats de Berkeley, Mèxic DF, Buenos Aires, Estocolm, Roma, Frankfurt i París, entre d'altres.

L'any 1974 Sebastià Serrano guanya el premi Anagrama d'assaig amb l'obra Elementos de lingüística matemática, publicat l'any següent. Aquest títol té una rebuda i un reconeixement notables, cosa que permet a l'autor continuar treballant en el camp de la lingüística matemàtica, aleshores molt desconegut. Així, el 1977 apareix Lógica, lingüística y matemáticas i, el 1981, l'obra La semiótica. El doble interès —pel llenguatge i per les matemàtiques— es va concretant cada vegada més en un interès cap al món de les lletres i de la literatura. D'aquesta manera, el 1978 publica, a l'editorial Laia, Literatura i teoria del coneixement, que és la primera obra que l'autor escriu en llengua catalana. A partir d'aquest moment comença a reflexionar sobre el llenguatge i la cultura des d'un punt de vista creatiu.

L'any 1978 guanya, amb l'obra Lingüística i qüestió nacional, el Premi Octubre - Joan Fuster d'assaig. Amb Signes, llengua i cultura, publicat el 1980, guanya el Premi Xarxa d'assaig del 1979 i enceta una manera creativa d'escriure assaig que era molt innovadora en l'època. Aquest títol obté un gran èxit de vendes i se'n fan més de quinze edicions. Encara en el terreny de l'assaig, és autor d'obres com Comunicació, societat i llenguatge: el desenvolupament de la lingüística, del 1993; De l'amor als signes, publicat l'any 1984; Cap a una lògica de la seducció, 1996; Comprendre la comunicació: el llibre del sexe, la poesia i l'empresa, publicat el 1999; El regal de la comunicació, de l'any 2003; L'instint de la seducció, del 2004 o Els secrets de la felicitat, aparegut l'any 2006. És autor, també, dels títols La festa dels sentits, del 2009, L'actitud positiva, de l'any 2012 i Del amor, la mentira y la persuasión: cómo alcanzar la excelencia en la comunicación personal, aparegut l'any 2012.

Com a novel·lista, Sebastià Serrano és autor de La paradoxa, publicat l'any 1985, i Elogi de la passió pura. Amb aquest títol guanya el premi Ramon Llull del 1990. L'any 2003 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2014 ha rebut el premi Eduardo Benot al Rigor Científic i Lingüístic.

Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació com Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.