Jean Serra, El-Biar (Alger), Algèria, 1952. Poeta, prosista, crític literari, dibuixant i pintor. Fill de pares eivissencs exiliats, és una de les principals veus de la nova poesia escrita a Eivissa durant les darreres dècades; poesia que ell mateix s'ha encarregat de divulgar amb l'antologia Poetes d'Eivissa (1978) i amb el llibre La nostra pròpia veu (1984), elaborat amb Isidor Marí. Compta també amb multitud d'articles, conferències, presentacions i pròlegs. Arran del seu activisme cultural és guardonat amb la Menció d'Honor Sant Jordi de l'Institut d'Estudis Eivissencs (1994).

La seva obra destaca per la perfecció estilística, per l'elegància formal i per la subtilesa en la penetració dels sentiments. En la seva poesia s'observa una línia que va del lirisme íntim, amorós i eròtic, a la reflexió existencial i, en general, a una meditació sobre la condició humana. Els seus primers llibres de poemes són recollits en el volum Estroncar el soroll: 1975-1988 (1996). Autor prolífic, posteriorment ha publicat poemaris com ara Des de la quietud (2003), premi Vila de Martorell, o Convocat silenci (2003), premi Vicent Andrés Estellés. Conreador i amant de les arts plàstiques, combina poesia, prosa i dibuix a Més mar i cel i vent que terra (2004). Quant a la prosa, publica diverses obres com Poema al pare (1987), Quadern d'Istanbul (2005) o Punt de cadeneta (2007). És col·laborador habitual en mitjans de comunicació i en revistes culturals amb articles literaris, després recopilats en múltiples volums. A part destaquen els assaigs Per arribar a ser (1994), A la vora de Villangómez (1995), premi Baladre i Ales que s'obriran a un nou embat (2006).

És soci de l'AELC.


Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Jean Serra, ©Maria Antònia Ferragut, ©Arxiu Vicent Ribas, ©Astorza