Durant els darrers mesos hem tingut el gust de poder parlar en diverses ocasions de l’editorial Arrela, que en poc més d’un any ha realitzat un esforç ingent i ha creat quatre col·leccions literàries amb la voluntat d’arribar a tot el nostre territori (fa pocs dies el llibre que ressenyam arribava a la llibreria Tres i Quatre de València) i de publicar autors tant de Menorca com de fora de l’illa. I açò ho ha fet amb la mateixa decisió i empenta en què han nascut les noves editorials independents que tan bona feina realitzen en l’edició de llibres en català i en el manteniment d’una línia de rigor i de qualitat.

He de dir que en aquesta ocasió em sent implicat d’una manera especial en l’edició, ja que l’autor em va fer la confiança de demanar-me el pròleg que encapçala Préstecs i variacions, un paper en què vaig tractar de presentar el magnífic treball que ha realitzat Jean Serra en aquest conjunt de versions de textos procedents de la literatura universal de tots els temps, en un recorregut ampli i molt interessant que comença a l’antic Egipte i es tanca amb obres de poetes actuals, sobretot del nord d’Àfrica, tot posant un accent especial en els poetes francesos des del classicisme al s. XX. (No hem d’oblidar que el francès va ser la primera llengua de la infància de Serra)

Préstecs i variacions és el segon llibre de traduccions de poesia que publica l’escriptor eivissenc. El primer, també amb un títol ben significatiu, Aproximacions i robatoris, havia estat publicat l’any 2010 i ja va ser qualificat com “una autèntica perla” pel crític Sam Abrams. En tots dos casos, el poeta continua amb una tradició que ha tingut noms tan il·lustres com Josep Carner, Marià Manent o Josep Ferrater en la tasca de recrear l’esperit del poema original, però cercant la màxima aclimatació a la llengua catalana. És també com va entendre Marià Villangómez – un poeta tan proper a Serra – les seves excel·lents versions de poesia anglesa.

Com podrà comprovar el lector, les versions de Serra sonen en català amb una gran naturalitat i eficàcia, com si hi haguessin estat escrits originalment. Una característica que es fa encara més evident en els cas del vers, perquè el ritme i la cadència s’adapten sempre a la sintaxi i a la música de la llengua catalana. Així els poemes transvasen l’esperit original a una escriptura que flueix, natural i clara, i contribueix a penetrar en el sentit i la veritat que va voler transmetre l’autor. I aquest és una dels grans mèrits del treball de Serra.

El volum conté una nota biogràfica que situa cada autor en la seva època i la seva circumstància vital, informació que resulta molt valuosa a l’hora de llegir els textos que poden resultar més allunyats per al lector actual. Trobarem també, al final del llibre, una àmplia bibliografia d’obres originals que completa el conjunt. Tot presentat en una edició molt acurada i agradable de llegir que diu molt del rigor i el bon gust editorials.

Com vaig escriure en el pròleg, les versions de Jean Serra són una gran i generosa invitació a la lectura, a despertar el desig d’aprofundir en l’obra de molts dels autors traduïts, a acostar-nos tota expressió literària al marge d’èpoques, modes i continents. En el gust per compartir del penetrant lector que hi ha al darrere d’aquestes versions, se’ns fa perceptible una crida, passional i indissimulada, a fer-nos partícips de la paraula essencial, humanament profunda, generativa i autèntica dels poetes de tots els temps que Jean Serra té la virtut de fer-nos sentir absolutament propers en la nostra llengua catalana.

(Pere Gomila. "L'illa inaudita", Diari Menorca, 14 d'octubre de 2014)