Josep Sebastià Pons (Illa, Rosselló, 1886-1962) va ser poeta, narrador i autor dramàtic.

La lectura de Verdaguer fa que consideri possible el mite de la llengua d'infantesa, el rossellonès, que sempre intentarà de tornar a la categoria de llengua literària. Llibres com el recull de poemes Cantilena (1937) o la narració Llibre de les set sivelles (1956) el situen com el millor escriptor nord-català de la seva generació. D'ell han begut nombrosos poetes posteriors i la seva obra va ser elogiada per figures de la literatura catalana com Josep Pla o Tomàs Garcés.

Després de la seva mort, cap a la dècada dels 80, la seva obra va ser reivindicada pels poetes més joves, i es van editar les seves Obres completes, que van donar finalment notícia de la magnitud de la seva escriptura.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu de l'AELC.