L'autor aplica procediments experimentals d'avantguarda –ruptura d'hemistiquis, esglaonament del vers, alternança de majúscules i minúscules, utilització de tipografies de mides i colors diferents– en una època en que es tendeix a la recuperació dels motius clàssics i dels topoi tradicionals.L'itinerari del procés amorós –invitació, festeig, consecució del goig, comiat–, es descriu en un ventall de formes i gèneres a cavall de la lírica popular i la tradició culta de la fin'amors. Com en els cançoners dels antics trobadors la identitat de l'estimada s'oculta sota el terme amiga. L'escriptura de Papasseit és un homenatge a la noia –Tan fina és Ella que em dicta el vers– on la simbologia floral i la delicadesa expressiva no amaguen el desig, la possessió amorosa i el triomf: Visca l'amor que m'ha donat l'amiga [...] visca l'amor: / la volia i l'he pres.

(Sinopsi de l'editorial).

Segons Joaquim Molas, en el pròleg de l'edició de l'editorial Ariel: "La rosa és l'expressió més pura de la poètica salvatiana... Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals –mesura del vers, recursos fònics– amb d'altres d'avantguarda –trencament del vers– són autèntics madrigals, que compten, sense dubte, entre els més bells de llengua catalana."

Segons Rosa Armengol, en l'edició de 1998 (Grup Hermes): "'El poema de la rosa als llavis' és un gran poema d'amor que descriu amb delicada claredat la història d'una passió amorosa que des dels inicis debutants culmina amb plenitud un aprenentatge que demostra que les paraules de Salvat-Papasseit desperten els nostres sentits i el nostre entusiasme per la mateixa franca espurnejant alegria amb que són escrites."

* * *

Altres edicions:

• Barcelona: Hermes, 1998. (Cur. Roser Armengol)
• Barcelona: Ariel, 1996. (Cur. Joaquim Molas. 21a ed. 1999)
• Barcelona: Columna, 2003. (Cur. Joaquim Molas. 3a ed. 2007)
• Barcelona: Estrella Polar, 2009.
• Barcelona: Educaula, 2010.
• Barcelona: Llibres a Mida, 2010.