El cau.
Petita història d'una família de desarrelats socials —exemple de tanta gent que malviu per aqueixos països i regions de Déu— que es veu obligada a guarir-se en una cova perduda enmig d'una gran hisenda, puix que l'amo no els dóna altre sostre pel fet d'ésser el cap de casa un treballador temporer. Condicions de bestiola que demanen anguniosament una solució. I hom només la sap veure en la fugida cap a la ciutat industrial.
Després de la decisió que els condueix a emprendre el viatge, comença una nova angoixa. La ruptura amb l'ideal —la vida millor somniada— comença a produir-se de seguida que prenen contacte amb els ravals de la gran ciutat. Però ja no són a temps de tornar enrere. No tenen altra sortida. És l'única, tot i sabent que la ciutat els rebrà fredament, que no els concedirà sinó aquell suburbi, aquella baixa urbanitat inhòspita, que no passaran d'aquella muralla que volta el somni cívic d'uns carrers i d'uns edificis oberts i esplèndids, tot i que saben de sobte que la gran ciutat no haurà de garantir-los el més petit afecte. Els caldrà recomençar la lluita per a fer valer llur condició d'humans en un món que també els pertany. Una lluita sense fi.