Bartomeu Rosselló-Pòrcel neix el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de Mallorca. D'origen humil, fa estudis primaris al col·legi dels pares teatins i l'any 1923 ingressa a l'Institut de Palma, on és alumne de Gabriel Alomar, el qual li encomana l'interès per la literatura i l'anima a col·laborar a la premsa local. Estudia la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es llicencia amb premi extraordinari. El 1930 publica, a Madrid, una Antología de poetas mallorquines que prologa i, en part, tradueix.

Becat per la Diputació de les Illes, es trasllada a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres i viu a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitza la biblioteca i la dirigeix. L'any 1931 és delegat de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya al Congrés d'Estudiants Hispànics de Madrid.

A la Universitat fa dues amistats decisives: Carles Riba, del qual és deixeble, i Salvador Espriu. L'any 1933 participa en un creuer pel Mediterrani amb el grup d'universitaris, organitzat pel govern de la República. Alguns dels seus poemes són fruit d'aquesta experiència per terres d'Egipte, Palestina i Grècia. Els reculls Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les influències rebudes d'una banda de l'anomenada Escola Mallorquina, pel que fa a la contenció del sentiment i la forma treballada, i, de l'altra, la influència rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.

L'any 1935 es trasllada a Madrid per preparar el doctorat sobre l'estil de Gracián, i l'any 1936 hi torna per enllestir oposicions a una adjuntia de càtedra d'institut. Exerceix a l'Escola Plurilingüe i manté contactes amb editors madrilenys. S'autoanomena "català de Mallorca" i es preocupa de la incorporació de la literatura illenca als corrents peninsulars.

Quan comença la Guerra Civil espanyola, torna a Barcelona i col·labora en diverses tasques culturals a la rereguarda fins que ha d'incorporar-se a l'exèrcit, però, llavors, sobtadament, pateix una tuberculosi i és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny (Osona) on mor al cap de pocs dies, el dia 5 de gener de 1938.

Pòstumament es publica el tercer recull poètic, Imitació del foc (1938), amb pròlegs de Gabriel Alomar, Carles Riba i Antoni Maria Sbert, a qui havia conegut a la universitat. Aquest recull representa la culminació de la seva trajectòria poètica i s'hi troben ressons del seu interès per la literatura castellana, un neopopularisme semblant al de García Lorca o Rafael Alberti i també la forma acurada de Jorge Guillén. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar. Aquesta obra era dedicada al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu. Precisament, aquest autor, després de la guerra civil, es decideix per la poesia, arran de la mort de Rossellò-Pòrcel, per la qual s'havia sentit molt afectat.

A més de l'obra poètica, Bartomeu Rosselló-Pòrcel tradueix diversos textos com ara la Història del soldat, de Ramuz, que es va poder representar, i d'altres peces del francès i del llatí, que no va arribar a publicar sinó la traducció de Prometeu mal encadenat d'André Gide. La seva obra crítica, en bona part inèdita, consta dels treballs "Notas a Guillén" i "En torno a la poesía de Quevedo".

El 1949 apareix l'Obra poètica, amb un estudi de Miquel Dolç i un pròleg de Salvador Espriu.

L'impacte de la seva obra és considerable en autors joves de la generació de la Guerra Civil que el consideren un símbol de l'anomenada "generació sacrificada". Fidel a la seva memòria, Josep Palau i Fabre compon Imitació de Rosselló-Pòrcel, i propicia així que l'autor es convertís en un mite. Segons l'assagista Joan Fuster, "el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel fou un esbós del que hauria pogut ser".

Bartomeu Rosselló-Pòrcel deixa una obra breu però densa, que es troba inclosa en la majoria d'antologies de poesia catalana. Rapsodes i cantants, com Maria del Mar Bonet i Celdoni Fonoll, entre d'altres, han musicat i interpretat alguns dels seus poemes.

Una comissió formada per representants de la Universitat de les Illes Balears, l'Obra Cultural Balear i la delegació de Palma de l'Institut d'Estudis Catalans declaren el 2013 Any Rosselló-Pòrcel, amb l'organització de nombrosos actes que reivindiquen la importància i la vigència de l'obra del poeta.