Altres edicions:

Barcelona: Proa, 1987.

Barcelona: Círculo de Lectores, 1990.

Barcelona: Destino, 1992.

Madrid: ONCE, 1996 [Braille].

Els déus inaccessibles marca un tomb en l'evolució de la narrativa de Miquel Àngel Riera, que ara s'apropa molt més als plantejaments de la seva poesia. Influït per la millor narrativa europea del segle XX (Proust, Mann, Woolf, Hesse, Yourcenar, etc.), l'autor hi analitza la necessitat humana de la bellesa i de l'amor, a partir de l'atracció que el protagonista, el rector d'un poble de la serra, sent per Alexis, un adolescent que encarna la idea de la "gràcia". Tanmateix, Riera tornarà a insistir en la idea de la incomprensió i de la incomunicació entre els éssers humans.