"Quan penja uns hàbits que, en qualsevol cas, li donen un fons cultural que molts –i alguna 'molta'– li envegem, emprèn un camí que alguns en dirien polític i que a nosaltres ens agrada més considerar social. Podia haver estat un professor de col·legi confessional elegant i deriva cap a l'ensenyament als sindicalistes. Un barceloní de naixement que quan canvia de barri no és per anar a un altre més elegant, ans per traslladar-se a un 'off-Barcelona', concretament el Cornellà de Llobregat d'El rellotge del pont d'Esplugues del premi Ramon Llull, una localització impensable si Catalunya no hagués estat i cobegés encara ser la Fàbrica d'Espanya. Un activíssim diputat al Parlament de Catalunya per més d'una cosa, encara que un dels seus propis títols –Un diputat per no res– ho contradigui. Institució des d'on pot lluitar sense perdonar la vida de ningú perquè no és aquest el seu tarannà, per senyals d'identitat, per evitar, potser, que La pobra Norma Litz acabi per tenir raó i passi de la irònica ficció a la realitat. Un home que escriu sobre gastronomia i freqüenta els fogons. Un autor a qui li queden pocs –o cap– gènere per conrear (els que li queden, com pot ser el teatre, segurament és perquè cal ser d'un club un no el volen admetre, com a tants d'altres, com a soci), amb el resultat d'una obra ja prolífica regida per un punt de vista que podríem definir, simplificant, de refús de la plusvàlua. Una originalitat avui en dia, sens dubte. Una obra on hi sovinteja la ironia –qualitat d'or per a qualsevol autor dels dos gèneres extraliteraris– i on l'arbre de l'opinió no li enterboleix gens la visió del bosc de la vida humana."

(Marta Pessarrodona: "Honorable Mr. Riera", dins L'escriptor del mes: Ignasi Riera. Barcelona: Generalitat de Catalunya, maig 1997, p. 6)