Les muntanyes de foc, premi Joaquim Ruyra 1999, és una novel·la d'aventures africanes, un homenatge de Miquel Rayó al text El cor de les tenebres de Joseph Conrad i a les novel·les clàssiques de la literatura d'aventures en terres exòtiques (Verne, Salgari, Curwood, Ridder Haggard, Kipling...) No és un llibre de lectura fàcil, ha dit Teresa Duran de Les muntanyes de foc. Però, la força de l'acció i de la passió -el mal, sobretot- que s'hi percep des de la primera plana quasi obliga a llegir la novel·la sense descans. En el llibre no es mostra l'Àfrica real, sinó la que imaginaven els europeus després de llegir les cròniques dels grans viatgers africanistes (l'escocès Mungo Park, Stanley, Speeke, Grant, el basc Iradier, Burton...).

En el llibre, breu i dividit en tres parts, s'hi relata una dramàtica travessa per la selva aclaparadora de l'Àfrica central, per pantans interminables, per muntanyes cobertes sempre de boira i de pluja, volcans que donen forma amb el seu alè cremant a la vida natural. Els habitants de la selva, humans i animals -els pigmeus i els goril·les especialment-, hi tenen un protagonisme essencial, el sentit del qual caldrà endevinar entre línies.