Edat de lectura

És un llibre d'aventura i de creixement, molt semblant en l'estructura i el context a una rondalla meravellosa. Escrit en un llenguatge planer però no exempt d'una fina ironia, podríem dir que l'edat ideal de lectura seria entre els 10 i 12 anys, però, sense cap dubte, pot agradar a lectors més petits i també als més grans. L'obra, encara que és independent i té sentit complet per ella mateixa, pertany a la trilogia formada per El raïm del sol i de la lluna, El secret de la fulla d'alzina i La bella Ventura, tres títols iniciàtics i vinculats al rondallari. Com ens indica l'autor a l'epíleg que tanca la trilogia:

"Com una serp que es mossega la coa, La bella ventura, clou un cicle de contes que, tanmateix, deixa el lector a les portes d'una nova aventura prodigiosa: la recerca engrescadora de la pròpia identitat i de les quimeres pròpies. Cada un dels tres llibres i els tres alhora, són només allò que s'anunciava en la dedicatòria que encapçalava el primer: un aplec apassionat de mites vells i de naturalesa."

(Epíleg a La bella ventura. Barcelona, Editorial La Galera, 1986, p. 114)

Argument

El malvat cavaller Blanc ha robat l'estel amb cua, que és el símbol de l'enteniment i la pau al reialme del rei Braçdur. N'Agraciat, un humil jovencell que treballa de mosso a les cuines del palau, serà l'elegit de la natura i dels estels per anar a la recerca del talismà perdut, tot seguint les indicacions i els consells del mag Merlot. Pel camí ajudarà els petits habitants del bosc, els homenets i les donetes de colzada, i -amb enginy i coratge- els alliberarà de la Fera Metzina. Amb la força de la fulla d'alzina aconseguirà trobar el cavaller i, en una dura batalla, vèncer el mal i tornar l'estabilitat i la pau al regne. Un regne que, algun dia, governarà.

Tema

El tema essencial de la novel.la és la lluita del bé contra el mal. Com a subtemes podem destacar el de la creixença i la maduració del protagonista a través de les peripècies que viu i els obstacles que ha de vèncer. N'Agraciat passa de ser un criadet de les cuines que ni tan sols té nom, a ser un jove heroi, admirat de tots i hereu de la corona, gràcies a la confiança dipositada en ell i a l'ajut del món màgic que ha obtingut mitjançant al valor i l'enginy ("Ell ja no era cap al·lot poruc ni primatxol sinó un cavaller ben ardit i esforçat, capaç de qualsevol proesa. Vivia certament una altra vida." p. 70).

Un altre tema a destacar, tot i que hi apareix de forma implícita, és el de l'ecologia. L'autor opta per presentar relacions positives amb el medi natural, les quals sempre reverteixen en favor de qui les estableix. És el cas del respecte de n'Agraciat vers el Cérvol Roig, la Dama Alzina i el bosc en general, representat per la gent de colzada.

Estructura

Podem aplicar l'estructura que proposa V. Propp com a pròpia de la rondalla meravellosa i veurem com resulta totalment adequada:

Situació inicial a: Cada any s'organitza una gran cacera. Qui capturi el gran Cérvol Roig serà el successor a la corona del rei Braçdur.

II Prohibició g: Únicament els grans senyors participen a la cacera. Això du una prohibició implícita: un criat no pot ser l'heroi que aconsegueixi caçar el cérvol.

III Transgressió d: És únicament una transgressió de pensament i de paraula. El jove criat de les cuines constantment pensa: "Si tengués bones armes el me faria meu [el cérvol]".

VIII Malifeta A: El Cavaller Blanc roba l'estel amb coa, símbol de la pau i l'enteniment al reialme.

IX Mediació B: Després del trasbals que això provoca a la cort, Merlot parla amb el criat de les cuines.

XI ?: El criat se'n va al bosc a realitzar la tasca que li ha encomanat l'astròleg.

XII D: Troba el Cérvol Roig que li diu que ell és l'elegit.

XIII E: Després d'un primer moment de por, el criadet accepta acomplir les instruccions del cérvol.

XIV F: El cérvol el du davant la Dama Alzina, que li dóna una fulla màgica i el nom: Agraciat.

XII D: El cérvol li diu que l'ha de matar.

XIII E: N'Agraciat primer es nega a fer-ho, però després accepta i el mata.

XIV F: Li talla el cap (tal com el cérvol havia manat) que serà la prova davant la cort de l'elecció de n'Agraciat com a l'heroi que ha de partir a la recerca de l'estel.

X Acció contrària C: Merlot explica a Agraciat el que ha de fer i aquest accepta.

XI Partida ?: N'Agraciat parteix.

XII D: Apareixen els homenets i les donetes de colzada. Demanen qui és el cavaller de la fulla d'alzina, que els salvarà de l'encantament que pateixen.

XIII E: Agraciat els diu que és ell i decideix actuar.

XIV F: Preparen un escut-mirall, que serà l'arma amb la qual el jove s'enfrontarà a la Fera Metzina, i l'hi donen.

XV G: Ell i el rei de la gent de colzada es dirigeixen al cau de la fera.

XVI H: N'Agraciat s'enfronta al monstre.

XVIII J: El venç amb l'estratagema del mirall.

XIX K: La gent de colzada torna a tenir sossec.

XV Desplaçament G: Amb les indicacions que li ha proporcionat la gent de colzada, l'heroi es trasllada a l'indret on habita el Cavaller Blanc.

XVI Combat H: N'Agraciat i el Cavaller Blanc s'enfronten en un aferrissat combat.

XVIII Victòria J: Amb l'ajut de la fulla d'alzina, que es transforma en donzella, n'Agraciat venç el seu adversari.

XIX Restitució K: L'estel amb coa és alliberat de les mans del mal. La pau retorna al reialme.

XX Retorn ÿ: N'Agraciat retorna al castell.

XXXI Matrimoni W: És proclamat com a futur rei.

La fórmula de l'estructura seria:
a g d A B ? 2[D E F] C ? [D E F G H J K] G H J K ÿ W

Podem veure clarament que l'estructura del relat és l'habitual d'una rondalla meravellosa. En aquest cas, trobam una duplicació de la partida i una triplicació de les proves que passa l'heroi abans d'enfrontar-se directament amb l'enemic. La primera partida suposa l'elecció de l'heroi i la donació de l'atribut màgic, la segona és una mena de revalidació de l'encert de l'elecció. Abans del combat definitiu l'autor ens mostra com el jovencell insegur, triat pels estels, ha esdevingut un heroi enginyós i valent capaç de qualsevol proesa. Després d'aquesta demostració té lloc el combat i la victòria, seguits de la proclamació com el futur monarca i el reconeixement unànime de tots.

Personatges

El personatges que conformen la novel.la són molt variats i atractius. N'Agraciat és l'heroi entorn del qual es desenvolupa l'acció de la resta de personatges. Està predestinat a acomplir la missió que dóna sentit al relat. L'entrada de l'heroi a l'aventura és, com a les rondalles, el resultat d'una agressió que desencadena una recerca. Però abans és necessari passar algunes proves per obtenir l'objecte màgic que possibilitarà l'èxit. La porta cap al meravellós s'obre amb una prova que només és possible superar amb l'actitud positiva de l'heroi.

L'agressor --el cavaller Blanc-- té un paper important, en el sentit que és el detonant de l'acció. Només apareix en els moments clau del relat (l'inici, el combat i el càstig). Es tracta d'un personatge pla, que no evoluciona, ja que el seu paper és simbolitzar el mal. Resulta inquietant i imprevisible.

Hi ha també la figura del donant. Tal com mana la tradició es tracta d'una figura femenina vinculada a la naturalesa i al món màgic: la vella Dama Alzina, descrita amb una bona dosi d'humor per part de l'autor. El Cérvol Roig el podem considerar un auxiliar màgic, en forma d'animal agraït. I també són auxiliars màgics els homonets i les donetes de colzada, representats de l'esperit del bosc.

Finalment, cal citar la figura del mandatari o comanador, representada per Merlot, l'astròleg. En realitat Merlot -notem les ressonàncies artúriques del seu nom- actua com a intermediari o braç executor d'un altre comanador, que seria el destí escrit als estels i que només ell sap interpretar. És un eficaç executor de les prediccions astrològiques i -amb la seva actitud i savis consells- anima el jove heroi. Merlot, que coneix els secrets de la natura i té serenitat i experiència adquirides al llarg dels anys, representa la figura perfecta del comanador, el personatge capaç de preveure les potencialitats que s'amaguen rere la figura de qui ha estat cridat a ser heroi.

Suggeriments didàctics

1. L'estructura d'aquesta novel·la, com hem vist, s'adiu plenament amb la pròpia de les rondalles meravelloses. Podem facilitar als alumnes l'estructura de les funcions de Propp i que ells mateixos, en grup, l'apliquin a aquest relat, tal com hem fet nosaltres a l'apartat corresponent. Si creim que és una estructura massa complexa, podem usar la versió simplificada que proposa Gianni Rodari.

(Vegeu RODARI, G. Gramàtica de la fantasia. Barcelona, Ed. Aliorna, 1987, pp. 70-77).

2. També, seguint la proposta de Propp, podem agrupar els personatges de la novel·la segons les categories pròpies de la rondalla meravellosa: heroi, agressor, donant, auxiliar, mandatari o comanador, persona cercada i fals heroi.6 Podem definir llurs característiques i el paper que juguen en relació amb els altres.

3. "Gent de colzada" és una de les denominacions que prenen els éssers diminuts a les nostres illes, però n'hi ha d'altres (dimonis boiets a Mallorca, barruguets a Eivissa, fameliars a Menorca, etc.). Un treball interessant i engrescador pot ser cercar les característiques d'aquests petits éssers a rondalles de les Balears i Pitiüses i comparar-les amb les d'altres petits éssers d'altres mitologies (per exemple la cèltica o la nòrdica).

4. Miquel Rayó juga molt amb elements de literatura popular (gloses i cançons, embarbussaments, etc.). De fet, un dels jocs preferits dels homenets i donetes de colzada són els jocs amb les paraules. Els podem imitar, tot construint endevinalles i embarbussaments sobre els personatges o els fets del llibre que més ens hagin agradat.