Prosa Poesia Obres traduïdes Obres completes Altres

Albert Ràfols-Casamada

1923-2009

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 – 2009), poeta i pintor. Va fer estudis d’arquitectura que abandonà aviat per a dedicar-se a les arts plàstiques, activitat en la qual es va iniciar amb l’ajuda del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés. Després d’un primer moment postexpressionista es va centrar en una abstracció poètica d’arrels quotidianes. La seva pintura va merèixer el 1980 el Premio Nacional de Artes Plásticas i més tard ha merescut nombrosos reconeixements tant al seu país com fora de Catalunya.

Com a poeta, Casamada ha publicat nombrosos llibres, dels quals destaquen Angle de llum (1984) i El color de les pedres (1989). L’any 2000 va reunir els seus versos a Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999, publicada per l’editorial Proa. També ha escrit assaig i reflexions al voltant de l’art i la literatura. Recordem els volums Sobre pintura (1985) o Correspondències i contrastos. La seva passió pels llibres l’ha dut així mateix a una intensa activitat com a il·lustrador de clàssics literaris catalans, entre d’altres, de la novel·la Mirall trencat de Mercè Rodoreda.

Va ser soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l’AELC.
Actualització: Helena Molist per a l’AELC.
Fotografies: Arxiu de l’AELC.

Castellano

Biografia

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 – 2009). Como artista ha alternado una extensa y reconocida obra pictórica con la escritura, tanto en textos de ensayo y personales que giran alrededor del arte como de poesía, género literario que en ocasiones ha querido integrar con su pintura, creando así un espacio estético de gran intensidad y fácilmente reconocible.

Durante su juventud se inició en el arte gracias a la ayuda de su padre, Albert Ràfols i Cullerés, y más tarde realizó estudios de arquitectura. Pero muy pronto lo dejó todo por la pintura. Una primera exposición en 1946 y su adscripción al grupo Els Vuit, marcan estos años. Su obra, después de unos inicios de influencia postimpresionista derivó rápidamente hacia la abstracción, con una clara tendencia a poetizar los objetos de la vida cotidiana. El año 1980 ganó el Premio Nacional de Artes Plásticas. Sobre la trayectoria pictórica de Albert Ràfols-Casamada se pueden encontrar enlaces que la explican más extensamente en el apartado Vincles de esta web, o en la monografía Ràfols-Casamada, de Cuadernos Guadalimar.

En cuanto a su obra poética, comienza a ver la luz en 1975 con el libro Notes nocturnes, un conjunto de poemas visuales. Este mismo año servirá como referencia para el inicio de sus diarios, publicados en 1984: L’escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, que tendrán una continuación con D’un mateix traç: fulls de dietari (1978-1982), que ofreció a los lectores en 1994. Después de diversos libros de poesía: Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre otros, reunió su obra en verso el año 2000 en la editorial Proa bajo el mismo título que un libro anterior: Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999.

Casado con la pintora Maria Girona, su obra teórica se mueve en el campo de la pintura y puede seguirse en libros como Sobre pintura (1985) o Correspondències i contrastos (1994), pero también en numerosos artículos y catálogos. Como ilustrador ha centrado sus esfuerzos en poner imágenes a obras importantes de la literatura catalana del siglo XX, así la poesía de J. V. Foix, los Poemes aquarel·les, de Josep M. Llompart o la novela Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

Fue socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Xulio Ricardo Trigo para AELC.
Fotografías: Archivo de la AELC.

English

English

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 – 2009) is a poet and painter. He studied architecture but soon abandoned the field to devote himself full time to the plastic arts, an endeavour in which he was initiated and helped by his father, Albert Ràfols i Cullerés. After an early stage of post-impressionism, he then started to work in a poetic-abstractionist vein grounded in everyday life. In 1980 he received the National Prize for the Plastic Arts for his painting and has subsequently received numerous other awards, both within and outside of Catalonia.

As a poet, Ràfols-Casamada has published several books, notable amongst which are Angle de llum (Angle of Light, 1984) and El color de les pedres (The Colour of Stones, 1989). In 2000 he brought his poems together in the volume Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999 (Air Sign: Poetic Work, 1939 – 1999), which was published by Proa. He has also written essays and reflections on art and literature, including the volumes Sobre pintura (On Painting, 1985) and Correspondències i contrastos (Correspondences and Contrasts).

His passion for books has made of him an intensely-engaged illustrator of the Catalan literary classics, among them Mercè Rodoreda’s novel Mirall trencat (A Broken Mirror).

He was an Honorary Member of the Association of Catalan Language Writers (AELC).

Web page: Xulio Ricardo Trigo for AELC.
Photographs: AELC files.

Biografia

Albert Ràfols-Casamada va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1923. Com a artista ha alternat una extensa i reconeguda obra pictòrica amb l’escriptura, tant de textos assagístics i personals al voltant de l’art com de poesia, gènere literari que de vegades ha volgut integrar amb la seva pintura, tot creant un espai estètic de gran intensitat i fàcilment reconeixible.

Durant la seva joventut es va iniciar a l’art gràcies a l’ajuda del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés, i més tard va fer estudis d’arquitectura. Però aviat ho va deixar tot per la pintura. Una primera exposició el 1946 i la seva adscripció al grup Els Vuit, marquen aquests anys. La seva obra, després d’uns inicis d’influència postimpressionista va derivar aviat cap a l’abstracció, amb una clara tendència a poetitzar els objectes de la vida quotidiana. L’any 1980 va guanyar el Premio Nacional de Artes Plásticas. Sobre la trajectòria pictòrica d’Albert Ràfols-Casamada es poden trobar enllaços que l’expliquen més extensament a l’apartat Vincles d’aquesta web, o a la monografia Ràfols-Casamada, de Cuadernos Guadalimar.

Pel que fa a la seva obra poètica, comença a veure la llum el 1975 amb el llibre Notes nocturnes, un recull de poemes visuals. Aquest mateix any servirà com a referència per l’inici dels seus dietaris, publicats el 1984: L’escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, que tindrien una continuació amb D’un mateix traç: fulls de dietari (1978-1982), que va oferir als lectors el 1994. Després de diversos llibres de poesia: Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre altres, va reunir la seva obra en vers l’any 2000 a l’editorial Proa sota el mateix títol que un llibre seu anterior: Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999.

Casat amb la pintora Maria Girona, la seva obra teòrica al voltant de la pintura es pot seguir a llibres com Sobre pintura (1985) o Correspondències i contrastos (1994), però també a nombrosos articles i catàlegs. Com a il·lustrador ha centrat els seus esforços en posar imatges a obres cabdals de la literatura catalana del segle XX, així la poesia de J. V. Foix, els Poemes aquarel·les, de Josep M. Llompart o la novel·la Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

Mor a Barcelona el 17 de desembre de 2009.

Albert Ràfols-Casamada
Albert Ràfols-Casamada
Pintura d'Albert Ràfols-Casamada
Pintura d'Albert Ràfols-Casamada
Albert Ràols-Casamada
Albert Ràols-Casamada

Premis

  • Premio de Grabado Rosa Vera (1951).

  • Premio Nacional de Artes Plásticas (1980).

  • Premio Cáceres de Pintura (1981).

  • Creu de Sant Jordi, Generalitat de Catalunya (1983).

  • Chevalier de l´Ordre des Arts et des Lettres, França (1985).

  • Premio de las Artes de la CEOE, Madrid (1991).

  • Officer de l´Ordre des Arts et des Lettres, França (1991).

  • Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2008).

Albert Ràols Casamada
Albert Ràols Casamada

Pintura, 1950-2005

Esta muestra supone un merecido reconocimiento a la obra de uno de los grandes artistas españoles de la segunda mitad del siglo XX: un recorrido por cincuenta y cinco años de pintura, en una aproximación a la obra y a la persona de Albert Ràfols-Casamada. En su vertiente de artista polifacético y figura de referencia, pero también en esa otra más íntima y cercana, en la que el pintor se muestra, en palabras del comisario, “poeta, melómano, lector voraz y exigente, activista cuando toca, espíritu alerta en todo momento.”

(Sinopsi)

Vincles

Comentaris d'obra

La poesia i els aforismes en prosa d’aquest artista estan íntimament relacionats, «malgrat ser camins independents», diu l’artista. En la poesia de Ràfols és freqüent trobar-hi colors, línies i espais, precisament els elements que componen els seus quadres. A més, Ràfols-Casamada ha remarcat que en la mostra es plasma com cada vegada intenta decorar més les pintures, «fer que les obres siguin més directes, no posar dificultats tècniques perquè l’obra arribi d’una manera més directa i fàcil als visitants».

(Montse Frisach: «Ràfols-Casamada fa dialogar la seva obra pictòrica i escrita», Avui, 11 desembre de 2003)

* * *

Albert Ràfols no passa per la vida sinó que habita la vida. S’hi instal·la i humanitza la vida amb la seva presència. La seva obra ens parla de com l’artista habita les coses d’aquest món. Ràfols fa seu el vers de Josep Palau i Fabre: «jo visc en les coses». En aquest sentit, l’obra de Ràfols recorda els pintors holandesos del segle disset.

(D. Sam Abrams: «Dotze reflexions sobre l’obra d’Albert Ràfols-Casamada a partir de dotze pintures»)

* * *

Signe d’aire: Obra poètica 1968-1976 —abans l’autor havia publicat el llibre objecte d’edició limitada Com una capsa (1972), i Notes nocturnes (1976), que recollia dibuixos i grafismes afectes a la poesia visual—fou, en realitat, el llibre que donà a conèixer a Ràfols Casamada. El volum aplega set llibres (Moviment intermitent, Informació personal, Signe d’aire, Textures a dues veus, Quan ombra i ombra encaixen malament, Els límits del dia i Calendari de colors), tres suites (Crònica d’una onada, Perspectives i inventaris, Itinerari diürn) i tres poemes solts (Laberint, Tardors, Keep in a dry place), i posa en evidència, segons Castellet, «una poesia en un avançat estat d’elaboració, però que pels seus mèrits actuals se situa entre l’obra dels més destacats poetes de la seva generació (Brossa, Ferrater, Andrés Estellés, etc.), amb una vocació per una certa avantguarda que la fa coincidir amb algunes temptatives de poetes més joves que han publicat els seus versos —tot i la diferència d’edat— coetàniament amb ell».

(Jaume Pont: «Notes a l’obra poètica d’Albert Ràfols-Casamada», revista CAIRELL)

Coberta del poemari <i>Angle de llum</i>.
Coberta del poemari Angle de llum.
Coberta del poemari <i>El color de les pedres</i>.
Coberta del poemari El color de les pedres.

Antologia

(rosat)
el paisatge és una partitura
que toques sense violí
rosat és el color
que s’endevina

allà on circula l’àngel
Paul Klee posa el pinzell

(escoli 12)
separar amb la mà el cortinatge als ulls absorts sent un cant
llunyanament reflectit
dins l’espai sense profunditat l’altra figura seu girant
furiosament la testa mirall
d’un vell carrer fos en un sol clam múltiple rosada soledat
espectacle d’un canviant
estol d’ombres grisenques trencament de cristalls i peces de falsa
seda l’arquitectura
prismàtica de les cases cim del verd que s’ajeu i es repenja rosa
enroscat romaní
olorós i xiprers com espases enlaire cavalcant per nuvolades
blanques ombres de
rosa sostingut clous els ulls i sobre camps imaginats observes els
moviments d’uns signes
tremolosament foscos desxifrar aquest missatge escales amunt al
cim de la torre més
alta no fruites de pell turgent rosa auroral dels cossos nus la
mà de dits oberts
sostenint la cortina temps astorat freu del record rosa pàl·lid
dels llavis i vibrant
de les galtes al toc del vent desembre clar com un vidre s’enfila
el fum amunt
enllà del riu i les paraules falsos arbres florits es fonen i
s’encenen sobre l’aigua
núvols rosats trenant-se aire solcat d’ocells quin crit de goig
s’escampa entre
campanes jorn resplendent

hi ha un temps callat en què les fulles neixen
la finestra és un mirall on et transformes en núvol
un espai contingut en un altre
el so del tren transforma el paisatge
salten les cireres entorn de l’ampolla
el rostre expectant de les coses
contactes irisats
la compacta qualitat d’un cos
la pols de guix del silenci
els camins són els jocs del destí
atzar i vent damunt la plana blanca
arrels o àncores
espurneig estel·lar al fons dels ulls
els límits inconcrets del matí
circulen les lletres damunt el paper
asseure’s al parapet del pont
l’halo lluminós de la sorpresa
el pes crispat del pinzell
ones d’un altre viatge
la distància és un braçat d’esperes
fondre’s en un mateix
arredossada al temps
joiosa i furient com una guspira
incògnita apressant de l’espai buit
ales o sabates
ganivet de la nit
el tall refulgent d’una mirada
l’ombra dels pensaments damunt les coses
estelles dels records
hi ha un temps de cants entre les fulles

(Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999. Barcelona: Proa, 2000)

* * *

PRESENT

damunt la roca roja
percudeix
el cant encès
de la cigala

PAPALLONA

damunt la pedra es posa
la papallona
groga

VEU

alces la veu
com una branca verda enmig
del camp desert

espai tancat
arbres o mans
la nit s’enfila sons amunt
el cos
platja de llum onades
somni encerclat
constància de penombres

entreobres el somriure
un instant que il.lumina
l’aire
arc de sageta blanca
l’hora del somni és
inici o cascada
ara i aquí sens ombra

(Hoste del dia. Barcelona: Columna, 1994)

* * *

En la nit xiscla el vent finestra enllà
estrelles i planetes com un vel
destil·len fred silenci al fons del cel
cerco la veu la teva veu en va

On ets pètal de rosa mut anhel
ull resplendent on ets on anirà
oh neu cavall poruc la meva mà
quan tiba fort el fil de l’alt estel

Al més profund del pou quin llum espera
ningú no sap quan plou per on navega
una passa endavant una endarrere

Però la veu tan lluny el vent l’ofega
branda amb delit les fulles la palmera
davant un núvol blanc el somni brega

I la besllum dibuixa enmig dels arbres
estranyes formes breus i papallones
d’un groc fosforescent les breus estones
s’adormen ran de mar platges i marbres

blancs i roses algú prepara fones
a punt de lluita quan en altes cambres
en l’or de la penombra càlids ambres
fets deessa de carn breu acarones

i entre la boira creix flor de cristall
quan en la cambra el nu rera el mirall
a l’altre nu copia amb gest subtil

ja sota l’arbre blanc cauen les pomes
s’inicia l’alt vol de mans i plomes
mentre de cada llavi en neixen mil

(Quan ombra i ombra encaixen malament, 1973)

Veus literàries

La col·lecció «Veus literàries» de l'AELC dona a conèixer algunes de les veus literàries més emblemàtiques de la literatura catalana contemporània. És un projecte que es va dur entre 2005 i 2010 en DVD i que l'Associació recupera ara al seu canal de YouTube. Enregistra què pensen i què han viscut, quines són les seves passions i com han construït la seva obra. Presenta cada autor en el seu entorn personal i literari i els objectes i el món en què viuen.