Eudald Puig i Mayolas

Eudald Puig i Mayolas (Manlleu, 1948 – Terrassa, 2013). Poeta y profesor. 

Nace en Manlleu el 4 de mayo de 1948 y pasa la mayor parte de su vida en Terrassa, donde combina la escritura poética con la docencia. Licenciado en Filología Catalana por la Universidad Autónoma de Barcelona, obtiene el premio Miquel de Palol en 1978, en la primera edición del certamen, por su libro de poemas Cel de nit. Durante su juventud colabora en la revista manresana Faig, en consejo de redacción de la Revista TS, y, de manera esporádica, se dedica a la crítica literaria en la revista Serra d’Or. 

Su trayectoria literaria, que empieza a finales de la década de los setenta, arranca con la publicación de La vinya cremada (finalista del Premo Ciutat de Palma, 1982) que no se publica hasta el año 1986, seguido del recopilatorio de prosas poéticas o dietarios, Paradís perdut (1985) y El traç d’un any (1989), o el libro de poemas Parc de Gessamins (1987). Tras más de diez años desde la edición de su primera recopilación poética, publica Poemes per a Clara (1998), un libro dedicado a su hija.

En los periodos que siguen la publicación de La vinya cremada mantiene correspondencia con el poeta barcelonés Joan Vinyoli, con quien comparte el interés por autores del postsimbolismo europeo, como Rilke o T.S. Eliot. Esta relación epistolar se edita con el título Joan Vinyoli – Eudald Puig. Correspondència (1981 – 1984) y es fruto del estudio del poeta de Artés, Carles Morell.

En calidad de escritor, desarrolla su obra durante la década de los ochenta, pero no se le considera un poeta postmoderno como a sus contemporáneos, sino que su poesía entronca con la tradición de Carles Riba y la poesía germánica. Una vivencia intensísima y esencial de la visión poética del mundo.

Su obra, hasta hace poco desconocida por el gran público y la crítica, también cultiva la forma japonesa de los haikus en la obra Terres i Espais en el libro de poemas colectivos A l’ombra dels lotus (Premio Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot, Haikus en línia 2002) y se extiende, también, con La vida entredita (Premi Ciutat de Terrassa, Agustí Bartra, 2005) que se edita el siguiente año.

Se puede leer su obra poética completa publicada por Curbet Edicions, Obra poètica completa (2014), que incluye también poemas y prosas poéticas inéditas del autor manlleuense.

Fue socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Eudald Puig i Mayolas (Manlleu, 1948 – Terrassa, 2013). Poet and teacher.

Born in Manlleu on 4 May 1948, and with a degree in Catalan Philology from the Autonomous University of Barcelona, he spent most of his life in Terrassa where he combined writing poetry with teaching. In 1978, the year of its first award, he received the Miquel de Palol Prize for Poetry for his collection of poems titled Cel de nit. As a young man, he worked with the Manlleu magazine Faig, as well as being a member of the editorial board of Revista TS, and occasionally publishing articles of literary criticism in the magazine Serra d’Or.

Beginning at the end of the 1970s, his literary career took off with the publication of La vinya cremada, a finalist for the City of Palma Prize in 1982, which was not published until 1986. This was followed by collections of poetic prose and diaries like Paradís perdut (1985) and El traç d’un any (1989), and the poems Parc de Gessamins (1987). More than ten years after this debut, he published Poemes per a Clara (1998), which he dedicated to his daughter.

After the publication of La vinya cremada he corresponded with the Barcelona poet Joan Vinyoli, with whom he shared an interest in European post-symbolist writers like Rilke and T. S. Eliot. This epistolary exchange was published as Joan Vinyoli – Eudald Puig. Correspondència (1981 – 1984) thanks to a study by the Artés-born poet Carles Morell.

Although the bulk of Eudald Puig’s writing dates from the 1980s, he is not considered a postmodern poet like his contemporaries but, rather, that his poetry, offering a highly intense and essentialist experience of the poetic vision of the world, fits more with the tradition of Carles Riba and Germanic poetry.

His work, hitherto unknown to the general public and critics, includes the Japanese haiku form in his title Terres i Espais, which is published in the collective book of poems A l’ombra dels lotus (2003, winner of the 2002 City of Olot Premi Joan Teixidor Prize for Poetry, Haikus Online 2002), which was followed in 2004 by La vida entredita (winner of the City of Terrassa Agustí Bartra Prize for Poetry, 2005).

His complete works, Obra poètica complete (2014) are now published by Curbet Edicions, which includes previously unpublished poetry and poetic prose.

Eudald Puig was a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Pere A. Bestard Palou for AELC.
Cover photograph: Carles Mercader Fulquet.
Translation: Julie Wark.

Eudald Puig i Mayolas neix a Manlleu el dia 4 de maig de l’any 1948, i passa els primers anys d’infància al poble que el veu néixer, d’on prové la seva mare, Maria Mayolas Santané. Posteriorment, la família es desplaça a Terrassa, al Vallès Occidental, la terra del seu pare, Pere Puig i Banús. Té un germà vuit anys major, Llorenç Puig i Mayolas. La nissaga familiar del pare es dedica al camp, concretament al cultiu de la vinya. Ben aviat, per mor de la industrialització de Terrassa, el seu pare es dedica també a l’ofici d’enginyer mecànic a diverses fàbriques de la ciutat. Al llarg de les seves infància i adolescència la família passa les vacances d’estiu i pasqua a la casa familiar de Manlleu.

Aquest anar i venir, entre el Vallès i Osona, deixa forta empremta en l’autor que utilitza les experiències al poble de la mare en un dels seus volums memorialístics, concretament, a Paradís perdut (1985). De la seva infància el poeta recorda: «A Manlleu hi vaig néixer, vaig estar-m’hi, de molt petit, dos o tres anys, i llavors, setmanes santes i molts estius. Els diversos temps, durant els anys que hi anava, han cristal·litzat, doncs, en unes proses que expliquen tant les coses bones com les dolentes, que jo guardo en el record com si es tractés d’un valuós diamant. No sé, però, si sóc prou fidel a aquest record, car la memòria es deforma amb el temps. Si en algun moment es palesa aquest fet, voldria que el lector sabés disculpar-me’n; perquè, en definitiva, el que més m’ha interessat ha estat fer una prosa lírica on es reflecteix el paisatge de la Plana i la relació del nen, que jo era llavors, amb el món dels adults.»

Es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, és membre actiu de l’associació Amics de les Arts, de Terrassa, forma part en la seva joventut de les redaccions de revistes com la manresana Faig, del consell de redacció de la Revista TS, i també, de manera esporàdica, es dedica a la crítica literària a la revista Serra d’Or. Durant la seva etapa laboral treballa com a professor de català en instituts de secundària de la ciutat de Terrassa.

La seva obra literària s’enceta amb el poemari Cel de nit (1979) que rep el premi Miquel de Palol, en la seva primera edició. Membres del jurat, entre d’altres Feliu Formosa, parlen de la seva poesia com una continuació no intencionada de l’obra del poeta austrohongarès Georg Trakl, un dels iniciadors de l’expressionisme literari. Al llarg dels anys vuitanta consolida la seva veu poètica amb obres com La vinya cremada (1986) i Parc de gessamins (1987). En el dietari El traç d’un any (1989) s’aboca a una prosa directa que obre finestres a la vida de l’escriptor que es divideix entre la ciutat, amb la seva tasca com a educador, i la vida gairebé ascètica, a la casa de Vacarisses on viu molts anys. Els seus llargs passejos faciliten el coneixement profund de la seva terra, de la flora, la fauna i la geografia vallenca, i alhora defineixen el seu traç poètic. 

Durant aquesta època de la seva carrera literària manté correspondència amb el poeta barceloní Joan Vinyoli. Els uneix una admiració comuna per la poesia europea de TS Eliot i Rainer Maria Rilke. Aquesta relació epistolar s’edita sota el títol Joan Vinyoli – Eudald Puig. Correspondència (1981-1984) fruit de l’estudi del poeta Carles Morell. Els dos poetes són presentats en un sopar a Vallvidrera pel també escriptor Feliu Formosa. És una obra de gran valor biogràfic d’on es desprèn el compromís altíssim d’ambdós autors vers la vida de poeta. 

Als anys noranta, amb Poemes per a Clara (1998), Puig dedica el seu poemari a la seva filla. Versos carregats de tendresa, innocència, solitud i dolor. En aquest poemari, la natura continua sent present, però aquesta vegada com un testimoni silenciós dels sentiments del poeta. En la seva darrera etapa, Puig explora nous temes i formes poètiques. A Terres i espais, dins el recull col·lectiu A l’ombra dels lotus (2003), va més enllà en la seva connexió amb la tradició poètica oriental, mentre que amb La vida entredita (2006) ofereix una mirada lúcida i crítica a la societat contemporània. Aquesta darrera obra, guanyadora del Premi Ciutat de Terrassa – Agustí Bartra de poesia, es considera una de les més complexes de l’autor. 

De la literatura, i de l’art, Eudald Puig afirma: «L’art no vol dir sempre una cosa bonica, sinó que sovint pot ser molt trist, fins i tot amarg, però no està renyit ni amb la tristesa, ni amb la bellesa, ni amb el progrés, etc., almenys sempre i quan l’artista sàpiga fer una obra on cadascú es pugui entendre a si mateix. Però l’art no és explicar el que li passa a un mateix, sinó, al contrari, l’art és un afany de totalitat, si es vol un afany de comprendre el món en la seva totalitat, malgrat que sabem que cada artista important aporta només algunes —poques— coses.»

És considerat un dels mestres paisatgístics del que podem anomenar la natural poetry catalana. Així com Villangómez ens transporta a Eivissa, Costa i Llobera a Formentor, o Verdaguer al Montseny, Eudald Puig excel·leix en la capacitat de despullar la seva ànima a través de les seves imatges naturals inspirades en les pedres, les muntanyes, rierols, cels i llunes del Vallès i Osona.

Mor a Terrassa, el 18 d’abril de 2013, a l’edat de 65 anys. Fou soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).