Damià Pons i Pons (Campanet, Mallorca, 1950) és poeta, assagista, i gestor cultural. Estudia Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, i es doctora en l’especialitat de filologia Catalana el 1997. Instal·lat de nou a Mallorca du a terme una intensa tasca com a investigador de la literatura i la història de les Illes. Participa en la creació de revistes com Latitud 39º i Lluc, de la qual és director, entre 1972 i 1973, i en l'actualitat.

Les seves publicacions literàries s'estrenen en un llibre col·lectiu, Temptant l'equilibri (1973), amb el recull de poemes Teranyina, al qual seguiran Mapa del desig (1977) i, l'any 2001, Els mapes del desig, on reuneix tota la seva poesia escrita fins aleshores, publicada i inèdita.

Com assagista i investigador, Pons ha fet crítica literària i crítica d'art, i va ser una de les referències teòriques dels moviments plàstics mallorquins dels anys setanta. En aquest gènere ha publicat els llibres Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998) i El diari "La Almudaina" en l'època de Miquel dels Sants Oliver (1998).

Damià Pons també ha publicat articles a revistes com Randa, Estudis baleàrics o Lluc, entre d'altres. És professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

És soci de l'Obra Cultural Balear, així com, de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu de l'AELC.