Mestre de crítiques i de crítics des de les aules de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, entre els quals tinc el goig de comptar-m'hi, Ramon Pla i Arxé ha publicat, a inicis d'aquest any, una selecció de les seves col·laboracions a la premsa diària, entre el 1981 i el 1999, en un llibre que ha titulat Textos crítics, pel qual li van concedir el prestigiós premi de crítica literària Jaume Bofill i Ferro en la convocatòria de l'any 2000.
En una visió polièdrica i proteica del fet literari, Ramon Pla hi aplega un reguitzell d'articles disseminats, al llarg dels anys, en diferents espais com el Diari de la Cultura del Diario de Barcelona (1979), on va aparèixer el seu primer ¡ comentari crític, per invitació de Josep Faulí, el 10 de maig del 1979, i el Full de Cultura de la Hoja del Lunes (1981-1982); els suplements Lletres, Avui Diumenge i Avui dels llibres de l'AVUI (1983-1987); el suplement Quadern del diari El País (1988-1995) i, des del 1996, el suplement Cultura de l'AVUI, dirigit per David Castillo.

Quan ens endinsem en Textos crítics, el primer que ens sobta del llibre és la coherència i adequació entre la seva teoria de crítica literària, exposada de manera clara i senzilla a la introducció, i la praxi, que exemplifica al llarg dels seus estudis, amb una maduresa i serenor interpretativa, la qual ens reflecteix el seu alt ofici de crític militant durant tants anys.

Pla parteix de dues premisses fonamentals en què basa el seu model crític: d'una banda, defensa la necessitat que la crítica sigui objectiva, o almenys objectivable, perquè l'obra té una identitat pròpia independentment de la lectura que se'n faci. D'altra banda, considera que la principal funció de la crítica ha de ser la d'identificar el sentit preferent –el tema, si es vol dir així– de l'obra, el qual ha orientat la seva construcció. Aquests fonaments teòrics poden o no ser discutits, ja que al llarg de la història de la crítica han estat controvertits (molt sovint s'ha reivindicat, contràriament, des de diferents posicions, el relativisme subjectiu de la crítica de l'obra o s'han proposat altres models de crítica no temàtica, que han tingut molta difusió en un determinat context històric –l'estructuralisme formal o l'estructuralisme figuratiu, sense anar gaire lluny–). Ara bé, el que li hem de reconèixer, al llibre de Ramon Pla, és la fidelitat absoluta a uns principis crítics, des d'una honradesa inqüestionable.

(M. Isabel Pijoan i Picas: "Ramon Pla o la raó de la crítica", Avui Cultura, 28 de juny de 2001, p. 10)

* * *

Les lleves successives d'alumnes universitaris que han passat per les seves classes han tingut l'oportunitat de gaudir dels seus coneixements multidisciplinaris, com de la seva capacitat de relacionar-nos per elaborar conclusions sempre suggestives. Escoltar-lo és un plaer i un acte d'aprenentatge, perquè el doctor Ramon Pla i Arxé (Barcelona, 1943) és una d'aquelles persones per a qui el saber no és sinó un complex i vast entramat del qual no es pot estirar un fil sense que n'acabi seguint, més d'hora o més tard, tota la resta. El goig amb què viu tots els flancs de la seva activitat es fa palès, no solament en el to apassionat en què s'hi refereix, sinó també amb la preocupació per a il·lustrar constantment allò que explica […]. Ramon Pla ha estat degà de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, director general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya i vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha exercit la crítica literària i també l'operística en nombrosos mitjans de comunicació (Hoja del lunes, Diari de Barcelona, Avui, El Pais, El Temps…) i, en l'actualitat, és patró de les fundacions Blanquerna, Joan Maragall i Lluís Carulla, vicepresident del PEN Català, membre del consell assessor artístic del Liceu i del jurat d'alguns dels certàmens literaris més prestigiosos del país: el Sant Jordi, el Premi d'Honor, el Joan Maragall, el Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, el Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, l'Andròmina dels premis Octubre de València…

(Miquel-Lluís Muntané: "Ramon Pla i Arxé, l'humanista polièdric", Serra d'Or, núm. 609, setembre de 2010, p. 11)