Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842 – Barcelona, 1927). Intel·lectual i home de lletres, publica novel·la, teatre, narrativa de viatges, crítica literària, manuals didàctics per a joves, traduccions i articles d'opinió.

És conegut, sobretot, com a novel·lista, amb la publicació de la trilogia formada per La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888), i Níobe (1889), tres novel·les de caire realista dedicades a la seva ciutat, Tarragona, que ofereixen un retrat de la societat catalana vuitcentista en el moment de la crisi del model pairal català. Com a dramaturg, introdueix la comèdia burgesa a l'escena teatral en català, amb títols com Sogra i nora (1890), La tia Tecleta (1892), Poruga (1907) i La baronessa (1917), entre d'altres. Publica Vària (1903-1906), tres volums que contenen articles i narracions sobre els seus viatges pel Mediterrani. També és important la seva labor com a traductor de clàssics al català, publicats en la col·lecció "Biblioteca d'Humanistes", que ell mateix dirigeix.

El 2002, Arola Editors inicia la publicació de la seva obra essencial, sota la direcció de Magí Sunyer i Josep M. Domingo, que finalitza el 2007 amb el dotzè volum.


Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografies: "Fons Josep Pin i Soler" de la Biblioteca de Catalunya.