Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània.

Conrea tots els gèneres literaris i col·labora amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen és una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra «La cua de palla». Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979.

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.



Documentació: Emili Gil.
Actualització: Carme Ros i Helena Molist.
Fotografies: © Arxiu de la família de Pedrolo.