Que Obres púbiques no pogués veure la llum el 1971, quan ja estava escrita, no ha d'estranyar: els bons costums no admetien una novel·la eròtica que, com aquesta, s'absté d'utilitzar eufemismes i el.lipsis. Després d'una llarga absència, un home torna a la seva ciutat, als Estats Units, i per alguna inextricable raó —¿fisiològica?, ¿existencial?— sent com se li desferma un impuls irresistible de projectar la libido sobre totes les seves conciutadanes, sense distinció de raça, religió o ideologia política. Obres púbiques ens deixa arrepapats a la butaca, mig a les fosques i encongits mentre la imaginació aixeca un vol agosarat, i ens convenç que és una gran novel·la eròtica.