* * *

"La punyalada preludia pels seus plantejaments el modernisme, i és una novel·la de gran força i crueltat on l'autor ha posat, com diu Serrahima, 'una càrrega de pertorbacions psíquiques que –fora d'algun text contemporani de Víctor Català i encara– representaven una actitud nova en el país'."

(Extret de la contraportada de Barcelona: Edicions 62, 1980)

* * *

"La punyalada, de Marià Vayreda, és una de les novel·les fonamentals de la literatura catalana. Va aparèixer en fascicles al llarg de l'any 1903 i fou publicada en volum independent el 1904, de manera pòstuma. Atès que l'autor no va poder-ne controlar l'edició i que, en successives reedicions, hi van intervenir editors de criteris lingüístics diferents, el text que s'ha llegit durant un segle presentava nombroses errades i diversos problemes d'edició. La doctora Antònia Tayadella, de la Universitat de Barcelona, ha estudiat a fons els manuscrits de la novel·la i n'ha preparat un text que es pot considerar, per primer cop, definitiu. […]

La punyalada ens mena a la destrucció de l'individu en el marc històric del bandolerisme que va seguir les guerres carlines. El narrador hi conjuga un magnífic desplegament de recursos narratius i un acolorit i precís sentit de la llengua. En l'ànima de la novel·la hi viuen el seu particular triangle d'amor i de mort tres personatges inoblidables: Albert Bardals, Ivo i Coralí."

(Extret de la contraportada de Barcelona: Proa, 2004)