Those pretty wrongs that liberty commits…

Aquells gentils pecats que llibertat
cometre et fa quan só lluny del teu cor,
són naturals a tos anys i beutat,
temptació seguint-te arreu, Amor.

Ésser request per bell mereixes bé,
i, per gentil, Amor t'ha d'assetjar.
Quan dona vol, ¿qui fóra prou auster
per a deixar-la abans de triomfar?

Mes respectar devies mon Domeny
i a Joventut i beutat posar fre,
que en llur excés, t'han dut al fals terreny
on t'és forçós trencâ una doble fe:

la que ella em deu, temptant-la amb ta bellesa;
la que tu em deus, pagant-me així amb vilesa!

* * *

XCIX

The forward Violet thus did I chide…

A la precoç Viola així he parlat:
–Lladre gentil: ¿a qui has pres, doncs, ta flaire,
sinó a l'alè, tan dolç, del meu Amat?
I el colô encès, que et dóna un tan bell aire,
no és a sa sang, respon, que l'has robat?

Mirant tes mans, he condemnat el lliri;
també el marduix, prop del cabell encès.
Pàl·lida he vist la rosa en son deliri,
i altra sagnant, i altra que havia pres

el colô a ambdós, i al furt aquest, encara,
ton dolç alè afegia. (Per punir
un tal pecat, vindicatiu, suara,
se li ha arrapat al cor un cuc roí.)

I amb tantes flors, no he trobat una flor
que no et degués o perfum o color.

* * *

CXXXI

Thou art as tyrannous, so as thou art…

Mes, tal com ets, per' mi ets més tirana
que la beutat de més renom i esclat:
com pobre esclau, ton lleu caprici em mana,
sabent-te mon joiell el més preat.

Molts que t'han vist, amb tot, en tu no veien
res que fos prou a fer glatir d'amor.
No he estat gosat a contradî el que deien,
mes que han mentit em juro en el meu cor.

De mon jurar perquè siguis ben certa,
mira com, sols en evocar ta faç,
estranya ardor mon ànima desperta
i a mil sospirs mon pobre cor fa pas.

Negra, per' mi, no ho ets més que en tos fets,
la causa certa de tants vils retrets.