Manuel Molins i Casaña (Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946), és dramaturg i professor.

És fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participa en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposa recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià.

Autor prolífic, la seva producció teatral presenta una gran diversitat formal, amb temàtiques i intencionalitats molt variades. Ha publicat una trentena d'obres amb títols com ara Dansa del vetlatori (1978), Quatre històries d'amor per a la reina Germana (1981), Ni tan alts ni tan rics (1989), Trilogia d'Exilis (1999), Abú Magrib (2002), La Divina Tramoia (2002), Elisa (2003), Combat (l'última cinta de Maria Callas) (2006), Monopatins (Skaters) (2007), Dones, dones, dones (2009), Els valents de Valor (2010) i València, Hollywood, Iturbi (2012), entre d'altres, i en té encara unes quantes més d'inèdites.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, com el Premi de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en vuit ocasions i el Premi Ciutat de València en dues ocasions. El 2008 la seva obra és objecte d'estudi del I Simposi Internacional d'Arts Escèniques de la Universitat d'Alacant.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Actualització: Josep Miàs.
Fotografies © Carme Esteve/AELC.