Quatre històries d'amor per a la reina germana són, com ha escrit Joan Fuster, «un admirable treball d'interpretació i d'anàlisi sobre uns fets –no importa si inventats a mitges– que invita a la reflexió», sobre un moment històric certament decisiu de la nostra història: l'endemà sangonós i repressiu de la derrota dels agermanats, vist a través de la vida que feia –o que podia fer– la petita cort d'aire renaixentista, castellanitzada i frívola, que encerclà el mandat, a València, de la segona muller de Ferran el Catòlic. Com el mateix autor afirma, ha emprat, per posar a l'escenari la seua reconstrucció d'aquell moment, «una òptica lúdica, festiva i espectacular» que té una gran brillantor expressiva i una enorme eficàcia teatral.

(Sinopsi)