Una cadira dotada de poders màgics és capaç de posar-nos en contacte amb tot el que pensen i el que senten una sèrie de personatges que s’hi van asseient. La ficció i la no-ficció es barregen constantment per provocar la reflexió del lector: «Estic d’acord amb això que llegeixo?». «Hi discrepo?». «Per què?». I així, successivament i d’una manera indirecta, cada protagonista d’un relat requereix la nostra atenció i el nostre parer en un autèntic exercici d’empatia. Tal vegada, hi haurà moments en què el lector es preguntarà si les històries que ens explica la cadira màgica són certes o no. Potser el més adequat seria entendre que la forma del relat és pura fantasia. Però que el fons és absolutament veritat. Com la mateixa vida.