Antologia
NIU
Una nit somniava que era múscul d'una ala.
Com a la boca d'un mut cada paraula,
volava bategant un aire negre.
Planejava per sobre un mar d'hivern
que cercava el cos d'algun nedador que l'escumés.
No sé cap a on m'allunyava.
La set dels peixos, el fred
a la pell de l'ós polar,
eren.
I només volia despertar
i tu al meu costat
niu.
TEL-AVIV
Vindrà l'alba com l'aigua
Que puja a poc a poc de l'arrel de la palmera
fins a la flor que ha de ser dàtil.
Però ara camines Tel-Aviv de nit. I ploraries
aquest mar tan negre. El desig és una àncora
que vol arribar al fons il·luminat
de l'aigua, i has dit a un cos:
"El temps és una muntanya que es desengruna
a les mans de milers de buscadors de plata.
Anostrem almenys aquestes hores
i fem que hi hagi llum a la memòria."
Hi hagué un vespre i un matí,
i fou.
------------------------------------------------
Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.