Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413). Escriptor i funcionari reial. Considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, innovador i introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.

Seguint el camí del seu padrastre, esdevé notari de la Cancelleria Reial i treballa al servei de Joan I amb diferents càrrecs i creixents responsabilitats. Quan mor el rei (1396), és processat per corrupció i traïció, però el 1398 és absolt i passa al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Arran d'aquestes acusacions escriu la seva obra mestra: Lo somni (1399). Dividida en quatre llibres i escrita en primera persona, utilitza un recurs de regust platònic amb un diàleg amb el difunt Joan I, que manifesta la innocència del seu secretari. El mateix tema es comença a tractar a l'obra inacabada Apologia (1395), inspirada en el Secretum de Petrarca.

Altres obres en prosa són les traduccions Ovidi enamorat i Valter e Griselda (1388), versió catalana d'un text llatí de Petrarca que, al seu torn, és una traducció del darrer conte del Decameró de Boccaccio. Mostres del seu estil prosístic també es troben en les cartes redactades com a secretari personal del rei. En vers, escriu obres paròdiques com Sermó i Medicina (1396?). En canvi, a Llibre de Fortuna e Prudència (1381) explica en octosíl·labs el seu viatge a l'illa fabulosa de la Fortuna per provar la seva innocència en els processos oberts contra ell.



Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Imatge: Xilografia extreta de l'edició de Lo Somni. Barcelona: Estampa de Francisco Altés, 1891.