Ella no es podia imaginar fins a quin punt la seva vida depenia de les paraules que Romy Schneider havia dit a la vora del llac Leman. Ni, tampoc, que es tornaria tan invisible que es veuria obligada a demanar en préstec un cos provisional. No sabia que les paraules fan néixer sentiments capaços de posar en perill la pròpia identitat, que les ficcions generen realitats d'imprevisibles conseqüències. Ignorava que acabaria convertint-se en La dona sense atributs: una novel·la insòlita, escrita per dos homes de teatre capaços de fer creure al jurat del Prudenci Bertrana que darrera el seu pseudònim s'hi amagava una dona. Exactament, allò que pretenia el periodista Mat quan va contestar la carta d'una desconeguda que cada nit dormia amb ell.