La direcció dels actors és el primer llibre de teoria teatral dedicat exclusivament a explicar els conceptes sobre els quals es fonamenta la pràctica contemporània de la direcció actoral, i a afegir-ne de nous. Sota la forma de diccionari —que Melendres qualifica de mínim, tot i que amaga un enorme treball de síntesi de les aportacions que les poètiques teatrals clàssiques i contemporànies han fet a la teoria de l'actor—, aquest assaig treu a la palestra els termes i principis més freqüentats per la direcció escènica, i ho fa impúdicament, d'una manera franca i sense reserves. El lector s'adonarà de seguida que aquest vademècum amaga també un veritable manifest ideològic i sovint traspua un exercici profundament compromès de desqualificació expeditiva i crua d'una pràctica professional o pedagògica de vegades plena d'incongruències conceptuals.
La direcció dels actors esdevé, així, un antidiccionari que té la virtut de no dissipar expeditivament els dubtes de qui el consulti i la de provocar en el lector un viatge a les fonts de la teoria dramàtica occidental amb un guia excel·lent, que sempre ha destacat per l'originalitat dels seus plantejaments i per l'agilitat d'un discurs diàfan habitualment sustentat en parradoxes d'una contundència inapel·lable.

(Contracoberta de l'obra La direcció dels actors. Diccionari mínim. Barcelona: Institut del Teatre, 2000)