L'ORONELLA

A Maria Lluïsa Marquès

Ja és venguda l'oronella,
ja n'és sota mon terrat,
—ens serà una hosta novella?—
mes no, em sembla que és aquella
que hi havia l'any passat.

Xiscla, foragita l'aire,
volta sempre al meu entorn;
s'ubriaga de la flaire
que de la terra s'enlaira,
o festeja son retorn?

Que n'és venguda d'enfora
per penjar aquí son niu!
Quan era allà, a l'altra vora,
degué sentir tocar l'hora
qui mos duia un nou estiu...

Missatgera d'alegria,
pren un lloc dins nostra llar,
puguis trobar a casa mia
el redós que tant s'ansia
per anar-hi a descansar!

Tu vendràs a cada anyada
—qui pot dir des de quin punt?—
en ta lleugera volada
la terra n'hauràs creuada
cap avall i cap amunt!

Jo, quan vegi arregussada
pel temps, la pluja i la neu,
em diré: ja és arribada
l'hora de la retornada,
i me miraré el niu teu...

Trobaràs flors als jardins,
aucells i fruites novelles,
els camps seran plens de grins,
per entre espigues i brins
flamejaran les roelles.

I la mainada contenta
veuràs córrer pels carrers;
la terra en serà brunzenta,
a l'hora que rep, plaenta,
del bon sol els raigs darrers.

Per esbarts, a grans onades,
passaràs ran dels minyons;
volaràs a capficades,
i amb les ales desplegades
midaràs tots els contorns.

(Transcrita de l'antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 3 d'agost de 1918.)

***

IMPRESSIÓ

A la gentil Miguí Conte

Nina tendra i encisera
tu qui ja en l'edat primera
obeint un orb destí
fugis dels jocs de la infantesa
per entregar-te corpresa
a l'Art més pur i diví.

Tota pura, tota blanca
has deixada tu la branca
com l'aucell que surt del niu;
i has estesa la volada
sense mirar la fondalada,
dins un bell vol instintiu.

Quina veu imperiosa
te crida, que freturosa
a son encontre has sortit?
Dins el pèlag d'harmonia,
el teu coret, què hi destria,
del gran misteri infinit?

Verge d'enuigs, innocenta,
lo que la vida ens presenta
aculls tota somrient
i amb tes mans tendres i fines
que reclamen les joguines
desflores el sentiment.

Tu, ingènua cantora,
llences nota sonora,
sense sebre a qui respon
si al rossinyol qui refila,
si a la pastora qui fila,
si a la lluna o al sol qui es pon.

I exultes les alegries,
els espaumes i follies,
els cruixits del cor humà...
I de l'amor que s'enyora
parla la nota sonora
tota vibrant dins ta mà.

Jo salud la teva aubada
qui se'n munta tan daurada,
vers el cel ample i serè...
Car dins la claror difusa
he vist el Geni a l'enclusa
qui et forjava amb son alè.

(Transcrita de l'antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Baleares. Revista decenal ilustrada, 20 de març de 1920.)

***

EVOCANT

Quin bell encantament! Veure com passa
l'urb populosa amb places i carreres;
tot esguardant com corr a sos quefers
la gent, mig febrosenca i mig lassa.

I damunt tot, el veure-hi, com traspassa
la punta agosarada dels cloquers;
i llavores posar-se els ulls devers
l'encís secret d'alguna vella casa.

I no saber-ne res, ni voler sebre
dels noms d'aquells indrets... Si tan sols rebre
la pura imatge dins el pensament,

on, llambrejant, un record palpita:
com si es rebés i la incògnita visita
d'un qui ens fóra molt lluny, d'estona absent.

(Transcrita de l'antologia Assaigs poètics. Palma de Mallorca: Institut d'Estudis Baleàrics i Lleonard Muntaner, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 17 de març de 1923.)

***

LES FLORS DEL RECORD

A Maria Antònia Salvà

Amb gran amor tenc guardades 
flors de diverses colors:
unes fresques, perfumades,
altres ja mig esfullades
esbraveïts llurs olors.

Roses blanques i nacrines,
clavells rojos com el foc,
anèmones purpurines,
fins exòtiques glicines...,
totes juntes a un manyoc.

Roses me da la infantesa
i clavells la joventut
anèmones la tristesa,
glicines terra francesa...,
penes i goigs que he viscut.

Dia per dia floriren
de ma vida en el jardí,
i llurs calzes, quan s'obriren,
de sang viva se tenyiren,
saba qui les va nodrir.

Les olors moltes vegades,
a les flors de mon ramell,
una per una plegades...,
i llurs flaires, tan mesclades,
tenen sempre olor novell.

(Transcrita de l'antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 3 de juliol de 1920, i a Almanac de les Lletres, 1923.)

***

LA CASA DE LES VALENTES DONES

En aquesta caseta, un monument de glòria,
on se remembra encara —oh, venerable memòria!—
l'exemple alt i bell
que unes dones valentes al seu poble deixaren:
per la pàtria lliure intrèpides lluitaren...
Solleric, quan ne passes, treu-t'hi el capell.

(Transcrita de l'antologia Delers i altres poemes. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2008. Publicada originàriament a Sóller, 29 d'abril de 1932.)

***

DES DEL FOMENT DE CULTURA DE LA DONA

Llegidora, llegidor: sies el que sies associada, associat, simplement amiga, amic, indiferent o refractari, si et plau pots informar-te de lo que pensem fer, de lo que volem fer les que formam el nucli femení d'aquest centre.

És clar, és lògic, que les coses que esdevenen públiques contreguen també sos deures públics, que nosaltres de cap manera volem defugir.

Però sí, havem de confessar que no ens agradam gaire —i potser tampoc tenguem condicions pròpies— de sentir el contacte de les masses. Així és que al dir-te i anomenar-te apart, llegidora, llegidor, volem parlar amb tu particularment sempre que venguis amb l'esperit obert i amb el cor franc, dient-nos el teu veritable nom.

—Què volem fer? 

Aquesta pregunta que molts ens han feta sembla deuria haver estada prou ben satisfeta amb la concisa contestació: fundar una biblioteca.

Però una pregunta quan es repeteix i es torna a repetir, és que implica quelcom de més complexe? Doncs a la complexitat de la pregunta correspondrà la complexitat de la resposta que forçosament haurà d'ésser un poc llarga.

Lo que és estrany que ningú ha feta però que la consideram necessàriament aclaratòria a l'anterior, la te contestaré a tu, llegidora, llegidor, la setmana qui ve si Déu ho vol.

(Article extret de Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona, Edicions Documenta Balear, 2008. Publicat originàriament a Sóller, 10 de juliol de 1926.)