Jordi Mata i Viadiu neix a Barcelona el 1966. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i divideix la seva tasca creativa entre el conreu de la literatura i el d'articles de divulgació, tot mostrant predilecció per la difusió d'aspectes culturals poc o mal coneguts, amb l'ànim de recuperar o eixamplar una memòria col·lectiva sovint fluixa.

Va publicar a terres valencianes la seva primera novel·la, L'espòs infernal, el 1990 i va culminar uns anys d'intensa producció el 1996 en guanyar el premi Sant Jordi amb El misteri de Berlín, èxit que va precedir l'obtenció d'altres guardons, com el Joanot Martorell el 1998, amb La compassió del dimoni, i el Nèstor Luján el 1999, amb La segona mort de Shakespeare. La seva darrera obra narrativa publicada és En algun punt de les muntanyes d’Ararat (2004). A banda d’això, ha escrit també poesia, assaig i teatre.

Habitualment, desenvolupa la seva faceta d'articulista a la revista d'història Sapiens, a la revista Serra d'Or i al setmanari El Triangle.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Fotografia: © Pere Virgili.