Joanot Martorell és un cavaller de la petita noblesa valenciana. No s'ha conservat la data exacta del seu naixement, però es pensa que succeeix entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de València, mentre que la seva família és originària de La Safor. Martí de Riquer, un dels crítics literaris que més i millor han estudiat la seva obra, situa aquesta data entre 1413 i 1414. Com altres famílies valencianes de l'època, la de Martorell participa força de la vida agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, així com en duels per qüestions d'honor.

Els primers documents escrits que parlen de la seva figura ja l'esmenten com a cavaller el 1433. Forma part, juntament amb el seu pare i germà de la companyia reial d'Alfons el Magnànim que lluita a la batalla naval de Ponça. El seu pare hi és ferit de mort, deixant Joanot com a hereu universal dels seus béns en lloc del fill primogènit, el seu germà Galcerà Martorell.

Els nombrosos processos judicials que ha d'afrontar li suposen un gran desgast econòmic. Entre els contenciosos amb què es veu involucrat sobresurten les cartes de batalla i cartells de deseiximent que els germans Galcerà i Joanot adrecen a Ausiàs March el 1438, per no complir el contracte matrimonial amb la seva germana Isabel. De resultes d'aquest plet Joanot cedeix propietats a Isabel en concepte de garantia de dot per al matrimoni amb Ausiàs March. Al mateix temps la intervenció de la reina Maria, dona d'Alfons el Magnànim, aconsegueix aturar la lluita a mort amb el seu cosí Joan de Montpalau, a causa de la negativa d'aquest a casar-se amb la germana de l'escriptor, Damiana, tot i haver-hi tingut relacions carnals. Les lletres de batalla generades per aquest conflicte s'allarguen durant un període de vuit mesos.

Aquestes lletres de batalla es conserven a la Biblioteca Nacional de Madrid, que preserva també el manuscrit sobre Guillem de Varoich, un relat que resta inacabat i que és una adaptació del poema anglonormand Guy de Warwick, i que Martorell devia conèixer a través d'una traducció francesa del segle XV. Guillem de Varoich es considera com una mena d'esbós dels primers capítols del seu únic llibre que ens ha arribat complet, el Tirant lo Blanc. El mateix manuscrit conservat a Madrid conté una altra obra atribuïda a Joanot Martorell, Flor de cavalleria, però només se'n conserva el començament.

L'estada a Anglaterra, entre el 1438-1439, és important per Joanot Martorell. Hi llegeix llibres que més tard l'ajudarien en la seva vocació literària i, a més a més, coneix cavallers de tot el món que arribaven a la cort anglesa a la recerca d'aventures. Es pensa que hi va trobar els materials per a escriure la primera part del Tirant lo Blanc. És indubtable que el Tirant beu de la realitat de la seva època: lluites fratricides, cavallers, amors difícils barrejats amb l'honor i amb els interessos familiars en joc. D'entre les influències trobades, hi ha el poema de Guy de Warwik, la llegenda anglesa de l'ordre de la Garrotera i la incipient obra de Joan Roís de Corella. També un cert esperit de venjança contra aquells cavallers –el seu cosí i Gonçalbo d'Híjar, entre d'altres– a qui no es va poder enfrontar en el camp de batalla.

Joanot i el seu germà tenen encara nombrosos enfrontaments, reptes i encontres cavallerescos amb altres nobles, que desemboquen en l'empresonament dels germans en diverses ocasions entre 1440 i 1450. Arruïnat, Joanot es ven les seves propietats. Per a obtenir la protecció reial l'any 1452 l'escriptor ostenta el càrrec de cambrer reial d'Alfons el Magnànim, i més tard els càrrecs de trinxador i d'escrivà del príncep Carles de Viana.

Es pensa que Joanot Martorell comença la redacció de la seva obra cabdal el 1460, després d'un viatge a Itàlia. El Tirant lo Blanc és dedicat a l'infant Ferran de Portugal, germà del rei català Pere el Conestable. Sembla que quan Martorell acaba el llibre, arruïnat, empenyora el manuscrit cap al 1464 a Martí Joan de Galba per una quantitat de diners. És per això i per apreciacions de tipus estilístic, temàtic i d'estructura que alguns estudiosos mantenen que Martí Joan de Galba i també Joan Roís de Corella havien col·laborat en major o menor grau en la redacció de la novel·la de cara a la seva edició.

La mort de l'escriptor i cavaller té lloc l'any 1465.