UN PETIT PENSAMENT DE GANXET

Jo t'he fet aquest jersei
com al temps que eres petita,
-l'he fet de mica en mica...
Com pots veure, no és vermell.

El vermell ja no escau,
per la meva retina
...i és color de serpentina...
Com tampoc se'm presta el blau!

Jo t'he fet aquest jersei
com al temps que eres petita,
de ganxet i tot a mida!

(Dins Poemes al meu noranta-cinc aniversari)

* * *

FLORS BOSCANES

A un garbell de margarides
Hi he posat gallarets;
Unes espigues d'ordi
i... dotzenes de blauets.
De fonoll i genciana
he perfumat el ramell
i després un toc de gràcia
com el vol que fa l'ocell.
D'un cloquer una campana
Repica a Festa Major!
El meu cor tot s'esbatana
per un senzill ram de flors!

(Poesia finalista al Concurs de poesia breu de l'Esplai d'Olot)

* * *

QUÈ ÉS?

Què és el que tens, poble meu,
que als demés els hi manca?

Quan et miro, sota un cel blau
em sento com una fada.
A l'ombra d'un lladoner,
embriagada pels arbres
em fas sentir ofrena i vent,
manyaga de la tarda.
Sota la pluja d'un hivern soliu
em sento la teva petjada
i quan es daura el blat curul
soc la teva estimada.

Què és el que tens poble meu
que em sentí tan enamorada?

(Del llibre Antull poètic. Tordera: Emboscall, 2012)