Jordi Llovet i Pomar neix a Barcelona el 17 de desembre de 1947. És crític de literatura, filòsof, traductor, assagista i catedràtic de "Teoria de la Literatura i Literatura Comparada" de la Universitat de Barcelona. S'ha dedicat, durant tretze anys, a la crítica de música clàssica al diari La Vanguardia.

Després d'estudiar el primer curs a la Facultat de Medicina se centra, ja definitivament, en els camps de la literatura i la filosofia. Així, el 1966 comença els estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres i s'especialitza en Filologia Romànica l'any 1971. Expedientat per raons polítiques, marxa un temps a Londres i, posteriorment, continua la seva formació a Frankfurt –on entra en contacte amb la tradició intel·lectual de l'anomenada Escola de Frankfurt– i a París –on estudia aspectes de la teoria literària amb Julia Kristeva i Gérard Genette–, així com a altres ciutats europees com Bolonya i Berlín, on segueix cursos de doctorat, i Varsòvia, on entra en contacte amb l'escola de Roman Ingarden.

Reclamat de nou a Barcelona per ensenyar-hi estètica, el juny de 1975 obté el grau de Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. L'any 1981, en morir el catedràtic Antoni Comas, assumeix la Càtedra Interina de Literatura Catalana de la mateixa universitat, càrrec que deixa en les mans de Joaquim Molas al cap de dos anys. Fruit d'aquesta dedicació a la catalanística és el llibre, escrit en col·laboració amb col·legues seus: Literatura catalana. Dels inicis als nostres dies (1979).

L'edició de Monsier Teste (1980) de Paul Valéry, realitzada conjuntament amb Àlex Susanna, rep el premi Crítica Serra d'or a la millor edició d'obra estrangera, l'any 1981. Imparteix classes de "Crítica Literària" (1975-1981), "Literatura Catalana" (1981-82), "Introducció als Estudis Literaris" i "Teoria de la Literatura" (1984-1997) i és catedràtic de "Teoria de la Literatura i Literatura Comparada" des del maig de 1997, i Cap de la Llicenciatura amb aquest mateix nom a la Universitat de Barcelona.

El 1976 –juntament amb Antoni Vicens, Xavier Rubert de Ventós i Eugenio Trías– Jordi Llovet funda el Col·legi de Filosofia a la ciutat de Barcelona. El Col·legi de Filosofia, que neix sota la influència d'institucions franceses, es mou, entre altres coses, amb "l'estrafolària passió (...) de mantenir viu l'hàbit de fer-se una idea cenyida de les coses que són", en paraules del mateix autor (pròleg a Frontera i perill). Les activitats que duu a terme el Col·legi desemboquen en una sèrie d'obres en col·laboració com són els llibres Maneras de hacer filosofía (1978), De l'amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987).

Entre els anys 1984 i 1989 és president del Col·legi de Filosofia i durant el mateix període exerceix com a coordinador de la Càtedra Barcelona-Nova York, patrocinada per l'Ajuntament de Barcelona i creada per Xavier Rubert de Ventós. Des de la fundació, l'any 1987, de l'Institut d'Humanitats, hereu en part del Col·legi de Filosofia, Jordi Llovet és membre del Patronat, director de l'Àrea de Literatura i director de Relacions Internacionals (1986-89). És director, també, de la Societat d'Estudis Literaris, filial d'investigació de l'Institut d'Humanitats.

Des de 1990, és membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada i director de l'edició espanyola de l'Obra Completa de Franz Kafka (Barcelona: Círculo de Lectores, 1996), a partir de l'edició crítica de Fischer Verlag (Frankfurt).

Forma part, també, de l'Associació de Germanistes de Catalunya (Barcelona), la Friedrich Hölderlin Gesellschaft (Tübingen), la Sigmund Freud Gesellschaft (Wien), la Asociación de Profesores e Investigadores de Teoría de la Literatura (Barcelona), la Goethe Gesselschaft in Spanien (Barcelona) i la Societat Walter Benjamin (Bonn-Barcelona-Portbou).

Com a assagista, cal destacar-ne obres com Por una estética egoísta. Esquizosemia (1978), guanyadora del VI Premi Anagrama d'Assaig, el llibre de disseny Idelología y metodología del diseño (1979), o el recull de conferències pronunciades pel propi autor El sentit i la forma. Assaigs d'Estètica (1990), a banda dels nombrosos articles, pròlegs i epílegs publicats en obres en col·laboració i a les moltes traduccions que ha realitzat. El 2011, coincidint amb la seva jubilació com a professor en actiu a la universitat, apareix l'assaig divulgatiu Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les Humanitats, que polemitza sobre el descrèdit de l'alta cultura, tant en el si de les facultats de lletres com en la societat en general, a través d'un relat on descriu anècdotes viscudes a Londres, París, Berlín i Nova York, barrejades amb les seves experiències en l'època d'alumne, la seva trajectòria com a traductor, iniciatives com el Col·legi de Filosofia, les seves desavinences intel·lectuals i una argumentada crítica a l'abandonament del projecte il·lustrat i humanista de la universitat.

En efecte, com a traductor l'aportació de Jordi Llovet és importantíssima. Comença amb la traducció al castellà de El texto de la novela (1974) de Julia Kristeva, i és amb La transformació (1978) de Franz Kafka, que realitza la seva primera traducció al català, utilitzant el terme "transformació" en lloc del de "metamorfosi", molt més popular. Aquesta edició ha estat revisada posteriorment. Ha traduït, sobretot, de l'alemany i del francès. Així, Robert Musil, Rainer Maria Rilke, Friedrich Shiller, Thomas Mann o Hölderlin, i Gustave Flaubert, Paul Valéry, Voltaire o Baudelaire han passat per la mirada exhaustiva de Jordi Llovet. Ha estat guanyador dels premis "Cavall Verd" a la millor traducció en vers de poesia estrangera (atorgats per l'AELC) per La mort d'Empèdocles (1994) de Friedrich Hölderlin i per L'arxipèlag i Les elegies (2000), del mateix autor.

Jordi Llovet escriu un article setmanal de cultura literària universal al suplement "Quadern" del diari El Pais.