Edat de lectura

L'edat de lectura recomanable per aquesta obra és a partir de 16 anys, ja que, encara que no és necessari un coneixement elevat de matemàtiques i de física per comprendre-la; cal tenir-ne només un coneixement base per entendre alguns dels fenòmens més habituals de la ciència presentats. Part del contingut de l'obra està inclòs en el currículum específic de les matèries de Física, Química, Biologia i Geologia de l'ensenyament secundari postobligatori (Batxillerat).

Tema

Amb una obra de títol força suggeridor, Per què les coses són com són, Antoni Lloret introdueix el lector en conceptes físics i químics bàsics com són la temperatura, l'energia, l'estat sòlid o l'elasticitat, tot intercalant en el text taules i dibuixos explicatius. L'obra té un clar caràcter divulgador, amb marges laterals que contenen la idea resum del paràgraf. El lector s'inicia amb temes planers com "els constituents de la matèria" o "els ciments que permeten enganxar i associar la matèria"; en capítols successius ha d'anar relacionant els termes introduïts anteriorment amb els nous, per poder seguir els raonaments científics exposats com ara "l'arquitectura atòmica de les molècules" o "l'origen de les radiacions electromagnètiques".

En la introducció, Antoni Lloret presenta la Ciència com la possibilitat de descobrir les 'coses' que ens envolten, des del món microscòpic fins al macroscòpic. És a través de l'observació de la Naturalesa que entenem que aquesta està formada per objectes interrelacionats i que tenen una raó d'existir. L'autor concep l'educació científica com una expressió global del coneixement de les coses, sense una especialització aïllada en cada una de les disciplines (Biologia, Química i Física). Estructura la seva obra sobre aquesta base, presentant fenòmens corrents i fonamentals de la Naturalesa. Modestament, manifesta el propòsit del seu escrit, que no pretén ser un mètode científic sinó simplement un material complementari: "donar a conèixer com comprenem avui el món material que ens envolta." (P. 6)

L'autor sap transmetre el seu entusiasme per la Ciència tot presentant d'una manera planera i amena fets curiosos com ara per què la flama d'una espelma atrau «les papallones de nit» o per què les molècules de sabó renten:

"Hi ha molècules que fan passar el mal de cap, d'altres que renten, d'altres que maten i d'altres que donen vida als organismes vivents.

El mecanisme pel qual les molècules de sabó renten és molt divertit. Aquestes molècules, que són anomenades d'àcid esteàric, són constituïdes per una llarga cadena d'àtoms de carboni i hidrogen, encapçalades cada una per dos àtoms d'oxigen. Quan es troben barrejades amb l'aigua, les cadenes formen uns cercles peluts. Aquests «pèls», constituïts per cadenes d'àtoms, empresonen fàcilment les molècules de brutícia orgànica, bacteris i microbis, i en esbandir tot se'n va amb l'aigua." (p. 48)

Cal destacar l'últim capítol del llibre Els éssers vivents, en el qual es tracten qüestions que es troben entre el camp de la ciència i de la filosofia com són la definició d'ésser vivent i d'ésser humà, l'evolució i la intervenció de l'atzar per a la selecció de les espècies...
D'aquesta manera, l'autor vol transmetre al lector la seva visió del món des d'una simple molècula fins a la complexitat del cervell humà:

"Com voleu que no sorprengui pensar que cada espècie vivent, i fins i tot la nostra, la dels humans, ha estat originada per accidents en les reaccions de les macromolècules, accidents completament deguts a l'atzar, que un cop produïts entren en el món de l'exigència i la necessitat!

Com voleu que no sorprenguin encara més la nostra existència i sobretot les nostres facultats intel.lectuals que, no solament ens han permès de començar a comprendre «per què les coses són com són» com a resultat d'una recerca objectiva, sinó també d'expressar la nostra subjectivitat en la forma de l'Art.

I finalment com voleu que no sorprengui que som el fruit d'una probabilitat extraordinàriament petita en un Univers immensament gran!

Els éssers humans som els organismes més complexos i probablement els més ben dotats de tota la biosfera. Posseïm un esperit, que no és altra cosa que la manifestació d'un prodigiós cervell que viu i funciona." (p. 141)

Suggeriments didàctics

1. Tal com l'autor remarca en diverses ocasions, la llengua emprada per excel·lència en el món científic és l'anglès. Malgrat tot, ell aposta per construir un llenguatge científic català que faciliti el coneixement de la ciència a qualsevol ciutadà. Aquesta particular visió del món és compartida per molts científics i cal que l'alumnat s'adoni de la importància d'aquest enfocament normalitzador i conegui obres de divulgació científica de diferents disciplines en català, així com diccionaris específics de les diferents matèries.

2. Desenvolupar la capacitat de recerca de l'alumnat és un dels objectius de l'ensenyament secundari postobligatori. És per això que cal que la biblioteca del centre disposi d'obres de divulgació científica de disciplines diferents que facilitin la investigació. La present obra pot utilitzar-se per a finalitats diverses: com a llibre de consulta per conèixer el perquè d'un fenomen de la naturalesa, com a llibre de lectura o com a llibre que ajudi a triar un tema científic per a ampliar-ne posteriorment el contingut amb un treball de recerca.
Proposem que el professor o els alumnes que ja coneguin l'obra en llegeixin diferents fragments: "com un llamp pot produir un tro" (p. 122), "quines són les veritables partícules elementals de l'univers " (p. 19) o "la fórmula d'Einstein E=m.c2 " (p. 22).

3. L'enfocament global de l'obra, independentment del seu contingut científic específic, permet treballar qüestions generals com són els mètodes científics de mesura. Llegir i analitzar posteriorment el paràgraf següent ha de servir perquè l'alumnat reflexioni sobre la relativitat de les dades científiques, tot responent alguns interrogants: Fins a quin punt els coneixements científics actuals estan sotmesos als instruments de mesura de què disposem els homes? Quins instruments de mesura coneixeu? Quins mètodes de mesura científics coneixeu que hagin estat innovadors per l'època en què es van descobrir?

"L'existència d'antileptons i d'antiquarks té com a conseqüència la possibilitat que existeixi l'antimatèria. En efecte, avui dia s'han descobert molts antihadrons, com els antiprotons i els antineutrons. Amb aquests i amb els antielectrons (electrons positius), que també han estat observats, podem perfectament imaginar l'existència d'antiàtoms. Alguns antiàtoms senzills s'han pogut constituir en el curs d'experiències. L'inconvenient és que desapareixen molt ràpidament, ja que la matèria i l'antimatèria, quan xoquen, es transformen en energia. Hom diu aleshores que hi ha una anihilació. Els sistemes més complexos d'antimatèria, com les antimolècules o fins i tot un antiunivers, són teòricament possibles, però no s'han pogut observar mai. Potser existeixen antigalàxies. Per observar-les, però, ens trobem amb la gran dificultat que no sabem com determinar si una galàxia és constituïda de matèria o d'antimatèria." (p. 20)

4. Amb la finalitat que el text adquireixi un to divulgador i, per tant, entenedor per al gran públic, l'autor relaciona els diferents fets de la naturalesa que vol explicar amb fets de la vida quotidiana del lector que tenen un cert paral.lelisme amb el fenomen:

"Finalment, ens falta assenyalar com es comporten químicament els cossos rígids. La regla general és que no reaccionen gaire pel fet que només ho poden fer per la superfície. Tot passa una mica com quan preparem un cafè. Si els grans no es molen, la infusió que en resulta té molt poc gust. Si en canvi es molen molt finament, la superfície de cafè que està en contacte amb l'aigua és més gran i les parts solubles del cafè són més fàcilment extretes. Els defectes, com les esquerdes, permeten atacs químics ràpids. Es comprèn així que els materials reaccionin més fàcilment amb els líquids i els gasos, i que es pugui produir una corrosió. En el cas del ferro, la corrosió té com a conseqüència la ionització dels àtoms, els quals es combinen amb l'oxigen i l'aigua i produeixen finalment una substància rogenca que anomenem rovell." (p. 67)

De la mateixa manera, l'alumnat pot escollir un fenomen de la naturalesa o buscar un fet similar de la vida quotidiana i preparar una breu exposició oral per a explicar-lo a companys i companyes de cursos inferiors.