Autors i Autores

Antoni Lloret

Petita història de la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

Il·lustracions de Pilarín Bayés.

Edat de lectura

La descoberta de l'aplicació de l'energia solar en els edificis és un tema d'actualitat que de ben segur apassionarà els inquiets lectors adolescents. Si, a més a més, el relat es configura a través d'explicacions planeres i divertides, s'obté com a resultat una lectura molt adequada per als nois i les noies de 12 a 14 anys. Les il·lustracions de Pilarín Bayés li aporten un suport visual molt important, escenificant, amb humor i realisme alhora, les diverses etapes del projecte presentat.

Tema

A partir de les radiacions solars, Antoni Lloret fa un recorregut detallat del procés que fa possible l'efecte fotovoltaic i exposa els avantatges que suposa utilitzar les cèl·lules fotovoltaiques per generar energia elèctrica no contaminant. Com el mateix autor reconeix a l'obra:

"Això és un miracle! I si no ho és, poc n'hi falta! En tot cas, malgrat que avui estem força avesats a les proeses de la ciència, es tracta d'un fet realment sorprenent. Imagineu que basta exposar a la llum una placa feta amb certs materials per obtenir electricitat! Amb ella podem encendre bombetes, fer funcionar la ràdio, la televisió i tants altres aparells que ens faciliten la vida. I això sense sorolls, just amb una placa provista de dos cables o d'un endoll, sense cap peça mòbil. L'energia elèctrica es produeix sense cap mena d'emanació. Ni fums, ni cap mena de radiació radioactiva que agredeixi el medi ambient. Només cal llum i pel que fa a la llum tenim el sol, una font d'energia, diguem-ne, eterna." (p. 1)

Al llarg d'aquesta lectura, l'autor exposa les propietats de l'energia solar i les seves perspectives pel futur. Un exemple de les seves múltiples aplicacions és el projecte de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, en la qual s'ha instal·lat un sistema termofotovoltaic integrat, que converteix aquest edifici en el primer d'aquestes característiques construït a la Unió Europea.

El relat de la interessant aventura d'aquest físic català permet apropar el lector al món de la recerca científica i veure com, a partir d'una iniciativa científica que comença com un somni cap a l'any 1990, i després de superar molts entrebancs, finalment va poder portar endavant el seu projecte:

"El 1991 el projecte va ser sotmès a la DGXII de la Comissió de les Comunitats Europees, que el va rebutjar. Una trentena de quilowatts en un edifici era massa ambiciós. Segons la Comissió calia encara molta recerca i el projecte no estava ben adaptat a les especificacions del programa «Thermie». Afortunadament, la DGXII va convocar el 1992 un programa «Joule II» que havia de permetre la realització d'una recerca apropiada i la construcció d'un edifici prototipus. Aquesta vegada vam preparar les coses millor. En primer lloc es va fundar una nova empresa que tindria la vocació de dissenyar els mòduls multifuncionals i edificis amb fotovoltaic integrat, construir els mòduls, instal.lar-los, implantar el sistema elèctric fotovoltaic i connectar-lo a la xarxa. Era una forma necessària per demostrar que els esforços obtinguts amb la recerca no quedarien abandonats i podrien ser emprats en el futur." (p. 8)

Suggeriments didàctics

1. La lectura com a font de plaer i com a eina per a la recerca de coneixements alhora troba en aquest llibre un medi idoni per fomentar en l'alumnat el gust per llegir fora de l'aula. A partir d'un tema treballat en relació amb els diversos tipus d'energies actuals (procedència, possibles aplicacions, avantatges en relació amb altres fonts d'energia...) és important suggerir a l'alumnat lectures que pugui fer pel seu compte. Després de llegir, l'exposició de les diverses opinions que la lectura ha generat ajudarà els joves a formar el seu propi criteri i a contrastar-lo amb la resta de companys i companyes.

2. Com a llibre de divulgació científica, la seva lectura permet ampliar els continguts relacionats amb l'energia solar treballats des de l'àrea de Ciències experimentals al llarg de tot l'ensenyament secundari obligatori.

3. Al caliu de la lectura d'un llibre de ciència-ficció, es pot fer un treball complementari d'investigació de les possibilitats reals d'algunes de les propostes suggerides en el llibre. Per exemple, El calidoscopi de l'aigua i del sol, de Joaquim Carbó presenta un futur en el qual l'home ha provocat el desastre ecològic: l'Artemi, el protagonista de la novel·la, denuncia els perills ecològics existents en el nostre planeta. Es pot organitzar un debat sobre el futur de l'energia solar on es contrastin opinions a favor i en contra de mesures que puguin preservar la humanitat d'un possible desastre ecològic.

4. L'elaboració de dossiers de premsa amb notícies de caire científic és una activitat atraient per a l'alumnat i permet despertar el seu interès per l'actualitat en el camp de la ciència i la tecnologia. És interessant organitzar grups de treball amb un determinat objectiu: buscar notícies relacionades amb els viatges espacials, els enginys tècnics, les fonts d'energia alternativa... Després de recollir-les, cada grup exposa oralment a la resta de la classe la informació més rellevant. També es poden fer simulacions com si es tractés d'un telenotícies, una roda de premsa, una conferència...

5. La presència de l'autor al centre pot generar un col·loqui molt enriquidor sobre les energies alternatives. Ningú millor que ell mateix podrà donar informacions, per exemple, sobre les qualitats de l'energia nuclear i l'energia solar i les seves aplicacions actuals. Cal que, abans de redactar les preguntes del col·loqui, els nois i les noies hagin llegit un dels seus llibres i que s'hagin informat sobre el tema al voltant del qual faran les qüestions.

6. La visita a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró permet veure el funcionament de la institució i treballar amb l'alumnat la consulta de llibres. D'altra banda, serà una bona manera de veure sobre el terreny l'ambiciós projecte d'Antoni Lloret i contrastar la realitat amb el que cada lector hagi imaginat.